D´esquitllentes a la casa Masó

El museu organitza visites nocturnes per veure aquest exemple del noucentisme «amb un aire diferent»

31.07.2013 | 09:51
La làmpada de ferro forjat del menjador de nit guanya protagonisme.
La làmpada de ferro forjat del menjador de nit guanya protagonisme.

Visitar una casa-museu té un punt de voyerisme, d'entrar en la intimitat aliena per respirar l'ambient d'una altra llar, recórrer uns passadissos habituats a uns passos que no són els teus i veure les vistes d'unes finestres diferents. La sensació d'invasió s'accentua quan aquesta visita es fa en petit comitè, com d'esquitllentes i fora d'hores. Aquesta és la proposta de la Casa Masó, que aquest estiu estrena el programa de visites nocturnes "I a l'arribar la nit, llurs ulls s'encenen", que neix amb la voluntat d'obrir-se al públic gironí que no pot acostar-se a la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó en l'horari habitual i d'arribar també al turista que a l'estiu evita la visita en les hores centrals del dia.

Les visites, que estan programades pels dijous, divendres i dissabtes fins al 17 d'agost, mostren la casa "amb un aire diferent", explica el director de la Fundació Casa Masó, Jordi Falgàs.

Entrar al número 29 del carrer Ballesteries amb la fosca, haver d'obrir el llum del portal, on destaquen els colors verds i crema de la ceràmica bisbalenca fent dibuix en diagonal, per enfilar l'escala cap al primer pis de l'edifici, reforça la sensació de quotidianitat.

Un vestíbul gran i càlid distribueix l'espai de les diferents estances de la primera planta. La sala més rellevant és el menjador, pensat per a celebrar-hi els grans àpats i trobades familiars, però també les tertúlies amb els amics, perquè Masó va dissenyar la reforma de la casa on havia de viure quan formés una família pensant en els usos de cada espai, i en com s'havia de sentir la família en el moment de fer-los servir.
La sala, que conserva els mobles centenaris i la decoració noucentista original, es percep diferent. El canvi en la llum resta protagonisme a un dels trets característics del menjador, els vitralls amb motius naturals, en benefici de la impressionant làmpada de ferro forjat amb farbalans de seda pintada.

"És com si els Masó haguessin sortit un moment", assegura Falgàs, i aquesta impresió creix com més temps passes dins la casa, recorrent la cuina, on encara hi ha un llibre de receptes manuscrites amb les instruccions per cuinar plats exòtics; el cosidor que hi ha al costat del menjador, o el despatx resguardat rere unes pesades cortines de vellut marró i portes folrades de pell on treballava Santiago Masó, el germà advocat de l'arquitecte, que va viure a la casa.

També destaca la galeria, que a les nits d'estiu sembla un refugi on prendre la fresca. Aquest passadís amb vistes a l'Onyar conserva les jardineres, també dissenyades per Masó, amb ratlles de colors mariners, com la façana repintada amb els colors originals. L'arquitecte pensava en l'edifici, situat al revolt del curs del riu, com un enorme vaixell i va escollir el blau i el blanc per decorar una de les primeres cases pintades de l'Onyar.

El visitant es retroba amb el blanc i blau a la lluerna del segon pis, al qual s'arriba per una escala marcada per les formes verticals. Allà s'hi amaga un dormitori de matrimoni i la cambra de bany, amb vitralls a les portes i parets d'una ceràmica groga que es torna daurada quan li toca el sol.

Per fer-se'n una idea, l'"intrús" haurà de tornar a la casa de dia. Entrar-hi com d'amagatotis a l'hora de sopar, en fa venir ganes, de veritat.

Enllaços recomanats: Premis cinema