Fito Cabrales

«Em sento millor quan faig cançons, però no necessito fer un disc perquè toca»

01.08.2013 | 10:43
«Em sento millor quan faig cançons, però no necessito fer un disc perquè toca»
«Em sento millor quan faig cançons, però no necessito fer un disc perquè toca»

Músic. Els seus companys músics diuen que, sobretot, és molt bona persona, i ell replica: «No t'ho pensis, tinc dies que m'anomenen Bárcenas». El líder dels Fitipaldis fa dècades que actua i no s'explica el perquè del seu èxit, però celebra que no li hagi arribat amb 20 anys.

Estaven de gira íntima per teatres i de sobte es troben en recintes a l'aire lliure. Per què?
Com tot, tu planifiques les coses i després ve la vida i et passa per sobre [riu]. Pensàvem començar i acabar la gira de teatres en unes dates, però després ens va agafar la catàstrofe de Madrid [després del succés de Madrid Arena, el grup va haver de cancel·lar els concerts previstos al Palau de Congressos de Madrid], que havia de ser el final de la gira, i la prorroguem dos mesos més. I després van començar a cridar-nos de festivals per a l'estiu, que ens van semblar propis per al format que estem portant. No són gaire grans i ens hi sentim a gust, encara que el nostre desig és seguir amb la gira de teatres. Sempre que puges a un escenari està bé. I quan fas una cosa durant molt temps, et ve de gust fer la contrària.

Es toca millor si el públic escolta més en silenci?
Em sembla que passen coses més musicals, perquè els silencis dels teatres són molt impressionants. Omplir un estadi està molt bé, però veure cinc mil persones callades esperant que soni, impressiona una mica.

Són gairebé els únics, juntament amb Alejandro Sanz, que pengen el cartell de "no hi ha entrades" a Espanya. Quina és la clau?
Pots pensar coses i fer les càbales, però no ho sé. Jo crec que és senzill: si fas cançons que a la gent li agraden, aniràs a un poble i la gent et voldrà veure. Però això sol no serveix. Jo, per exemple, hi ha gent que vull veure en concert i d'altres que em conformo d'escoltar-los. El rock és molt de persones que et van agafant afecte i els és una mica igual si treus disc o no. Però és una mica difícil saber per què agrades.
Llavors, no és perquè s'assembla més a Alejandro Sanz ...
Noo [riu], però a ell li passa això també en gran. No el segueixen només per haver fet un disc nou.

I què se sent en omplir cinc dies seguits el Circo Price de Madrid?
Si et poses a pensar et sents una mica malament, però això tampoc no et passa de la nit al dia. Quan tens 20 anys ha de ser una mica més incontrolable, però en el nostre cas ha estat gradual, a poc a poc: treus un disc, et va bé una gira, tens més recursos per fer alguna cosa millor...

Van ser dels primers a dir que assumien la meitat de l'augment de l'IVA cultural en els seus concerts. Segueixen fent-ho?
Sí, ho vam fer en la gira dels teatres perquè l'IVA va ser la rematada per als concerts, una garrotada molt forta. És la lluita de sempre i vam fer que almenys no pugés tant. Els concerts d'estiu ja són una altra cosa perquè ens contracten a nosaltres, vénen a buscar-nos.

Ara Wert diu que potser revisarà la mesura, el creu?
Home [riu], ja ningú no es creu res perquè, per descomptat, fins ara, el que diuen no ho fan. Espero equivocar-me, tinc aquesta esperança.

Venen més discos o entrades de concerts?
Crec que venem més entrades que discos, mai he venut un milió de còpies d'un disc i cada any baixa la venda de discos. Ara, si vens 50.000 còpies et donen el premi Nobel. La indústria discogràfica sempre ha estat en crisi, però no la indústria musical. Mentre em quedin els concerts i em deixin tocar, em guanyaré la vida així, però és difícil, i la prova d'això és que hi ha molt poques gires de grups, ara.

Es van embarcar de gira després de reconèixer que vivia una sequera compositiva. Com va el foli en blanc?
Una mica més gris [riu]. Durant l'anterior gira ja pensàvem fer-la, però és veritat que la vida et porta per altres camins. Això dels Fitipaldis va néixer per tocar per a poca gent i mira com s'ha embolicat. El fet de no tenir disc ens va donar el temps adequat per fer-la, i quan et poses en un projecte nou t'oblides d'altres. En el fons, m'agradaria tenir cinquanta cançons escrites, encara que una altra cosa és treure un disc, i em sento millor quan faig cançons, però no necessito fer un disc perquè toca.

En les seves cançons, les lletres són més importants fins i tot que la música?
El que escriu cançons té més complicat escriure les lletres. Per a mi, fer música és divertit: se t'acuden dos acords, una melodia, i això és jugar des que tinc una guitarra a les mans, fins i tot no cal estar gaire concentrat i ho pots fer veient el telenotícies. Però quan t'enfrontes al paper ja no és divertit, no sé com qualificar-ho, i aquesta és una gran diferència entre fer cançons i escriure lletres, perquè dir alguna cosa que vols que sigui veritat és complicat. Últimament dic que els dubtes els tinc molt clars.

Altres graven un disc de col·laboracions o un directe, vostès no.
No, nosaltres vam optar per sortir de gira, perquè si no sortim sembla que no existim. No gravaria un disc per penedir-me d'haver-lo fet, això no m'ha passat mai, fins i tot els meus discos antics m'agraden. Mai gravaria un disc perquè toca. Els discos són molt importants, queden per sempre, i has d'entrar a l'estudi pensant que serà meravellós i que això és el millor que has fet.

Alguna cosa de la crisi sortirà reflectida en el pròxim disc?
Realment intento que no. No m'agradaria escriure amb un sentiment de mala hòstia. Si rebusco, potser tinc alguna cançó així, però normalment opto per parlar de mi, del que penso, com si fos un diari. Podria fer un CD triple conceptual i anomenar-lo Sobres amb això de Bárcenas, però la relació entre música i política no m'agrada.

Segueix la música que fan altres?
La meva parella diu que sempre escolto música de senyors morts. És veritat que, quan a un li agrada el rock, hi ha tantíssima discografia que no acabaries mai. Hi ha moltíssima gent bona, però sempre vaig al mateix lloc: al blues, al rock, al folk, i les músiques d'altres les descobreixes per altres normalment.

Hi ha cançons que ja no els ve de gust tocar?
Això passa quan no tens concert, cançons que has tocat tant, que et costa assajar-les, però quan tens públic davant canvia la cosa. Soldadito marineroLa casa por el tejado ja no són les meves cançons, fins i tot me'n puc allunyar i és una festa de la gent que les canta. Aquí tornen a tenir sentit i recuperen l'emoció.

Enllaços recomanats: Premis cinema