Cm una fada irlandesa sorgint d'un quadre d'estil gòtic va aparèixer dissabte a la nit a l'escenari de davant de la basílica de Castelló d'Empúries, la cantant, compositora i violinista Sharon Corr, que actuava en el marc del Festival empordanès Sons del Món. Amb les 450 localitats exhaurides des de feia setmanes, l'artista va tardar uns minuts a irrompre davant d'un públic ja madur, que aplaudia animadament requerint la presència de qui va ser la líder de la popular banda pop-rock The Corrs. L'artista irlandesa però, no es va fer esperar molt i sense preàmbuls va regalar als espectadors el tema We could be lovers del seu nou àlbum en solitari The Same Sun, acaparant amb la força de la seva veu l'atenció de tots els presents que, fascinats, es van deixar traslladar a l'instant a l'interior del món màgic, nostàlgic i sobretot plàcid, creat per la música de Sharon Corr.

Acabat el primer tema, la cantant va voler saludar els assistents en català. "Moltes gràcies. Esteu bé?" va preguntar Corr a un públic que va aplaudir amb força fins que va començar el segon tema Ears Painted, marcat pels ritmes celtes tan característics de la seva terra irlandesa. Durant tot el concert, la compositora es va mostrar relaxada, agraïda però sobretot alegre, divertint el públic amb comentaris sobre la calor o l'estat del seu cabell a causa de la humitat. "Tinc el cabell molt friki aquesta nit" va comentar Corr causant grans riallades entre els espectadors.

Els temes You Say Take a MinuteSo long ago, aquest últim del seu primer treball en solitari, Dream of you, van brillar gràcies a una sonoritat excepcional, la coordinació d'un banda perfectament compassada i la veu clara i afinada de Sharon Corr, qui va tornar a arrencar somriures als espectadors abans d'interpretar el tema Jenny's chickens, a causa d'un insecte que es va instal·lar sobre el seu instrument musical. "Hi ha una cosa sobre el meu violí" deia Corr xisclant i rient amb franquesa, mentre un dels seus ajudants acudia a treure el petit invasor de l'escenari. Ràpidament, però, va seguir oferint el seu espectacle amb la cançó Radio, un dels grans hits de the Corrs -banda que va formar a principis dels 90 amb els seus germans- i que va sonar amb força evocant records a alguns dels assistents que entonaven el tema en silenci.

Dels seus temps amb la banda va cantar també So young, cançó que el públic seguia tot aplaudint, xiulant amb entusiasme o immortalitzant amb vídeos o fotografies fetes amb els telèfons mòbils. En el moment d'interpretar el tema del seu nou àlbum Edge nowhere, Sharon Corr es va asseure al piano i va tocar i cantar en solitari posant la pell de gallina amb la intensa melancolia despresa a través de les tecles, sentiment que contrastava amb l'energia i simpatia de l'artista al llarg de la vetllada. Del seu nou treball també va interpretar peces com Raindrops, The RunaroundFull circle. La violinista va acabar la seva actuació optant per un dels temes musicals més coneguts The Corrs, Joy of life, que va posar el públic dempeus entre ovacions i aplaudiments.

El concert, que va durar una hora i mitja, va ser interromput en diverses ocasions pels tocs de les campanades de la basílica de Santa Maria, causant la irritació entre alguns dels espectadors, que finalitzada l'actuació van voler provar el Maragda Blanc de 2013, del Mas LLunes de Garriguella, escollit acord amb la música neta i pura de la compositora. D'altra banda, i com a cirereta del pastís, Sharon Corr, sense saber-ho els assitents, va sortir després del concert a firmar àlbums i samarretes, acompanyada, com dicta la tradició irlandesa, per una cervesa ben fresca.