Agafi'n el concepte d'enoturisme i passi'n-li el ribot, despullin-lo de tot l'esnobisme que a vegades l'acompanya. Treguin-li capes i capes d'elitisme innecessari i quedin-se simplement amb l'esssència, amb la frescor de les sales de bótes, la suor vermella que el vi deixa sobre la fusta i el color verd dels ceps que es retorcen per aixecar el cap de terra i deixar-se empènyer per la tramuntana. Quedin-se també amb la copa que es pendrien amb els amics una nit d'estiu, no per celebrar res, simplement perquè els ve de gust, i emportin-se-la per acompanyar un sopar com de festa major, d'aquells amb taules llargues, estovalles de paper i cadires plegables de fusta, amb pa amb tomata i embotit als plats i per acabar de fer el fet, un recuit amb pot de terrissa i una confitura fantàstica de pomes caramelitzades, festucs i canyella just abans d'un concert vora les vinyes.

Imaginin-se ara que aquest pla és a punt d'esvanir-se per culpa d'una inoportuna tempesta d'estiu, però no s'espantin del tot, perquè la solució acaba sent una alternativa igualment estupenda. És el que va passar divendres a la nit a Cantallops amb una de les cites de Música entre Vinyes que proposa el festival Sons del Món. La pluja va fer canviar els plans de la nit al celler Vinyes dels Aspres, que havia de començar amb una visita a l'interior de la cava com a pas previ a entaular-se al pati i gaudir d'un sopar popular abans del concert de Joan Dausà. El pla B, però, va estar a l'altura.

Després de conèixer de la mà dels seus propietaris les interioritats del celler empordanès, l'àpat de germanor es va traslladar a les sales de tines. Les 170 persones que havien exhaurit les entrades del concert es van repartir per les diferents estances en rengleres de llargues taules, entre els dipòsits metàl·lics, fins a l'hora de l'actuació, que va canviar l'escenari a ?l'ai?re lliure del pati del celler per instal·lar-se poble endins, a la Societat La Concòrdia.

Deixant enrere Vinyes dels Aspres, els assistents van anar recorrent els carrerons de Cantallops fins a arribar a l'edifici que acull la seva vida cultural i social.

Allà els esperava un piano de cua i un Joan Dausà rebut amb entusiasme. "El vi ha funcionat, l'estratègia és infalible", va replicar abans de Més enllà, Quan ens creuem i També sóc jo. Aixoplugat per un públic ple d'habituals als seus concerts, va avisar als novells que el seu repertori no és ple de lletres positives i alegres, al contrari.

"Haurem de posar el vi per contracte", va fer broma després de sentir crits de "guapo" provinents del pati de butaques entre cançons com Que no s'acabi mai, En veu baixaEn Teo va a l'escola, que va dedicar als nens que hi havia a la sala i a la Montserrat, una espectadora que divendres celebrava el seu 91è aniversari.

"Des d'aquí dalt em sento com El Foraster!" va dir Dausà, que va tancar, fent cànon amb el públic a Jo mai mai, una nit com de festa major que la pluja, en lloc d'espatllar, va ajudar a millorar.