El jardí botànic de Calella de Palafrugell les ha vist de tots colors aquest estiu. Bé, aquest, i tots. De la nit melangia setantera amb què Elton John va donar el tret de sortida al festival de Cap Roig a principis de juliol fins a la fantàstica bogeria psicodèlica amb que els Pet Shop Boys omplen l'escenari, passant per la força de Placebo i, per què no, la innocència de personatges com Geronimo Stilton. Cadascun ha fet servir, a la seva manera, totes les armes al seu abast per sortir victoriós de la batalla que es presta cada nit al peu del castell empordanès. Bryan Adams, una de les llegendes vives del rock internacional, en va fer servir només tres per ficar-se el públic del festival a la butxaca: una guitarra, una harmònica i la seva pròpia veu. Aquest era tot l'arsenal que portava quan va sortir a l'escenari ahir a la nit, i el canadenc no va necessitar gaire més per fer content el públic del certamen, que fa mesos que va exhaurir les entrades per aquest recital de la gira The Bare Bones Tour.
El ritme de Run to you, la primera cançó, ja els va fer picar de mans, i abans que pronunciés la primera frase -"Benvinguts al Bones show"- el públic ja l'estava aclamant. La sòbria escenografia que porta en aquesta gira, el dibuix d'una calavera amb barret de copa com a teló de fons, va ser l'únic recolzament per a Only love. Per a Thought I'd seen everything va sumar a l'espectacle un pianista, però ja va avisar que "si esperàveu una banda, ho sento, en Gary és tota la banda".
Es va dirigir de nou a la platea per explicar-los que l'objectiu d'aquesta gira és "concentrar trenta anys de música amb els mínims recursos", abans de continuar amb un dels seus grans èxits, Here I am. "Quin lloc més maco. Aquest migdia hem anat a dinar a la platja un pa amb tomata, mentre els nens jugaven al meu voltant, preciós. Què afortunat que sóc de tocar aquí. Normalment toco en recintes tancats, perquè sonen millor, però sona fantàstic avui aquí", va explicar.
Va introduir When you love someone com una cançó poc coneguda, però "de les millors lletres d'amor d'aquesta nit, així que pareu atenció". Els xiulets d'exclamació del públic li van confirmar que ho farien. Un Cap Roig entregat li va fer les palmes a This time i van continuar amb Finally found someone, que va anar precedida d'unes quantes bromes amb el tècnic que li subministrava les diferents guitarres del concert. No pararien en tot el recital.
Després de Can't stop, va demanar que les "dones salvatges disposades a ballar" que hi havia a Calella es posessin dretes. Li van sortir voluntàries de sota les pedres, és clar. Va acabar escollint una espectadora que estava dreta sobre la cadira, i amb el focus de llum apuntant cap a ella, li va dedicar Want to be bad, fent-la ballar davant tot el pati de butaques. La va fer presentar i l'Alexandra, que així es deia l'entregada fan, li va presentar al seu torn el seu marit. "Ja sé qui tindrà sort aquesta nit", li va etzibar entre bromes Adams.
La cançó Everything I do, que el cantant va interpretar a duo amb tot el públic, va canviar el to extravagant que havia adquirit el concert per un de més ensucrat. Un "t'estimo" que va sortir d'entre el públic el va deixar una mica astorat. "Oh, no saps el que estàs dient", va replicar, i va canviar de tema elogiant la brisa del mar que arriba fins al jardí botànic. Flying va ser el preludi de Summer of '69, la cançó que va posar indiscutiblement tothom dempeus per entonar allò d'"....els millors dies de la meva vida".
"Per cada cançó bona que escrius, fas deu merdes", va dir al públic. "Aquesta és una de les més maques que he fet", va puntualitzar, abans d'explicar que l'havia compost en un lloc on un gat feia el que no havia de fer sobre els instruments. "Bé, si algú es va casar amb aquesta cançó, ara ja sap la història del gat", va continuar bromejant com a pas previ a Heaven.
Li va robar el protagonisme una parella d'entre el públic que, pel que sembla, acabarà en matrimoni. "Recordeu-vos-en del gat", els va cridar, abans d'explicar que el noi li havia explicat per Twitter. "Està bé, no necessites el meu permís, però tens la meva benedicció... la de l'esglèsia del rock".
Bryan Adams va complir de sobres amb el públic, amb qui va bromejar tota la nit i a qui va delectar amb una vintena llarga de cançons, algunes de les quals escollides pels mateixos espectadors. Abans de Have you ever really loved a woman va recordar Paco de Lucía, mort fa uns mesos, que va participar en la gravació d'aquest tema. Per a assegurar el tret va rematar la vetllada als bisos, amb temes com SomebodyHave you ever really loved a woman?
Repeteixo: una guitarra, una harmònica i una veu encantadorament trencada i inconfusible amb què desgranar els èxits dels seus setze àlbums en la seva versió més minimalista. A Bryan Adams no li va fer falta més per convèncer els seus fans que la nit havia valgut la pena. "En aquesta gira volia presentar-vos les cançons tal com van ser escrites. A vegades funciona bé i a vegades... millor", havia bromejat al començament. A Cap Roig va funcionar, creguin-me.
