D'on li ve el lligam amb Pals?

Per part de la meva dona, que hi passa les vacances des dels dos anys. Jo em reivindico com a garrotxí però també sóc un enamorat de l'Empordanet, del paisatge i de les formes de vida descrites per Josep Pla. Ens vam casar aquí i des de gener de 2006 hi estem arrelats perquè tenim una casa on passem les vacances. Jo tinc tres llits i una esposa: Girona-Barcelona-Madrid, i últimament també Estrasburg. Aquí, en canvi, puc passar unes setmanes al mateix llit amb tranquil·litat, bons productes i un entorn agradable.

Pals és un dels municipis més ben conservats de la Costa Brava.

Sí, és una reconstrucció recent, feta pel doctor Pi i Figueras. Al segle passat, va haver-hi un moment que la modernitat era anar a viure a l'"Eixample", que són quatre carrers rectangulars a baix. El padró s'havia desploblat, però es va fer un procés de reconstrucció.

Més enllà de les pedres, les botigues i els visitants, Pals té ànima pròpia? O s'ha diluït entre el turisme?

L'agost és el pitjor mes per conèixer l'ànima de Pals, perquè hi desfilen molts turistes. El millor moment per fer-ho és al desembre, quan es fa el Pessebre Vivent.

Què fa durant les vacances?

Sempre necessito dos o tres dies per dormir molt, i llavors ja trobo un ritme de tranquil·litat que consisteix en llegir i trobar-me amb amics sense haver de mirar el rellotge. A més, aquí hi ha una oferta cultural molt bona. Bé, també hi ha el que podríem anomenar "la fira de les vanitats" de la vida social, però jo intento evitar les passarel·les socials que hi ha a la Costa Brava. A mi m'agraden molt els concerts de Torroella, és una programació de molta qualitat.

I no és una passarel·la social com poden ser altres.

Exacte, hi ha un públic molt fidel. Aquesta setmana hem anat a escoltar Joaquim Achúcarro. I la Costa Brava està plena de gent de qualitat. Durant molts anys, tenia la tradició d'anar a saludar Carles Sentís a Calella. M'explicava coses que llavors em quedaven lluny, però que des que estic al Consell d'Europa formen part del meu dia a dia: conflictes, coses succeïdes durant la Segona Guerra Mundial, la seva època com a corresponsal de guerra, experiències pel món àrab... Tinc un gran record d'aquelles converses. D'altra banda, fa un any que sóc membre de la Fundació Josep Pla. Una manera d'explicar una part del país és a través de Pla: l'hem de traduir a moltes més llengües. La Fundació Dalí ja va sola, però Josep Pla encara l'hem de potenciar més.

Encara queden personatges com Sentís, Pla i Dalí?

Sí. A vegades, un pagès de Pals amb qui t'atures al carrer i xerres té una saviesa extraordinària. O també gent amb segones residències, com l'Antoni Vila Casas. Una conversa amb ell, una tarda d'estiu, és una meravella. El meu veí és Joaquim Ferrer, que va ser conseller de Cultura i portaveu al Senat, però que va tenir un paper protagonista en la lluita contra el franquisme. La llista és llarguíssima.

Es passa l'any viatjant... Pals és el seu punt de referència?

És un honor fer la feina que faig, però també comporta un cert atablament. Per això, quan estic en alguna part d'Europa, tanco els ulls i el meu petit paradís és el retorn a la Garrotxa o l'Empordà. I a finals d'agost tinc una tradició que consisteix en agafar el llibre Finals d'agost i altres contes i rellegir un conte, que és el Mediterrani explicat a través dels contes de Pavese. Perquè jo em sento català, però també molt mediterrani. Avui hem tingut uns convidats i els hem portat al Far de Sant Sebastià, que és un lloc màgic.

A banda del Far, quins són els seus altres racons preferits?

M'agrada molt anar caminant, camp a través, a casa d'amics que viuen a pobles del voltant, com Torrent o Sant Feliu de Boada. Aquests passeigs, a vegades ja de nit, són molt agradables. I Calella de Palafrugell també és molt bonic.

Com veu la Costa Brava comparada amb la resta de costa mediterrània?

La rivière francesa o la costa adriàtica es van desenvolupar tant que tenen una autopista a primera línia de mar, i al voltant d'allà es va construir. En canvi, la costa gironina no té una carretera a primera línia. Primer perquè la geografia ho fa difícil, però també perquè als anys 60, quan es feien aquestes barbaritats, Espanya i Catalunya estaven econòmicament menys desenvolupades.