Diu Sting que per al seu darrer treball, The last ship, ha mirat enrere. Molt enrere, a l'ambient de quan era petit i a la ciutat on va créixer, al nord-est d'Anglaterra, tot girava al voltant d'unes enormes drassanes industrials on treballava la seva família. Inspirat en la comunitat naviliera de la seva infància, el britànic va vestir el 2013 el seu primer disc amb material inèdit des de feia una dècada i després un musical per als escenaris de Broadway.
Enrere mira, però no tant, en la gira d'aquest estiu, que ahir va amarrar també en un escenari arran de mar, el jardí botànic de Calella de Palafrugell, farcit d'espectadors britànics i russos i amb vips com el conseller de Salut, Boi Ruiz, o la nova responsable de Governació, Meritxell Borràs. Sting, que va encetar ahir el festival de Cap Roig, rebobina en el seu darrer espectacle fins a les millors cançons de The Police i al seus èxits en solitari, que l'han dut a superar els 100 milions de discos venuts.
Amb una descurada barba de llop de mar, roba senzilla i un baix carregat d'experiències, el cantant va arrencar puntual amb If I ever lose my faith in you i Every little thing she does is magic i, mentre el públic encara buscava el seient, va saludar amb un «Bona nit». La tornada d'Englishman in New York-«uoohh», fora complicacions- va aixecar les primeres mostres de simpatia dels espectadors, que el van acompanyar. Van ser correspostos amb un «us estimo, a vosaltres, tots els meus catalans» abans de continuar amb So lonely i When the world is running down, en què va fer lluir els instruments.
Fields of gold va despertar els telèfons mòbils del tímid pati de butaques per immortalitzar el moment i Driven to tears i el seu frenètic violí van escalfar una mica -sense passar-se- els ànims. «Quan jo digui heavy cloud, heu de respondre no rain», va avançar, fent practicar el públic per a la següent cançó, que va anar seguida de Message in a bottle, un dels temes que va aconseguir més entrega de l'audiència de Calella.
«Aquesta cançó» va bromejar per presentar Shape of my heart, «la vam escriure fa vint anys... llavors jo en tenia quinze». Una sorollosa bateria secundada pels espectadors va ser el preludi de The hounds of winter i la divertida i aplaudida Do do do da da da. Després de reconèixer la feina de la banda, el músic va tancar la primera part del concert amb un mix de Roxanne i Ain't no sunshine.
Per als bisos va guardar Desert rose i el clàssic dels clàssics, Every breath you take, amanides amb ritmes aràbics. Ni tan sols es va deixar Next to you i Fragile, que va reservar per al final. A recer de la tramuntana de la Costa Brava, Sting va llançar l'àncora per afermar-se als seus clàssics fent aixecar Cap Roig. Ja ho diuen els mariners: bandera vella, honra de capità.
