La companyia de Maurice Béjart dissabte va meravellar Peralada amb cinc coreografies.
Les danses gregues de la primera van ser una tempesta d´alegria mediterrània, amb onades sobre les quals van brillar els solos d´Óscar Chacón, amb desbordant personalitat escènica.
En segon lloc Bhakti III va canviar la llum de l´atmosfera mediterrània per una altra de l´Índia més mística, de sensualitat per moments inquietant. Va ser un bon pròleg de la primera gran erupció de brillantor de la nit: l´Impromptu pour Peralada, la coreografia de Gil Roman que es va estrenar el dia abans en el mateix escenari. Va ser un treball escènic veritablement preciós, amb el duet de Jasmine Cammarota i Kathleen Thielhelm absolutament brillant. Aliades amb un vestuari encertadíssim, amb una aposta musical arriscada, plena de ritme que va meravellar, van exhibir un llenguatge ple de matisos, amb un punt altiu i alhora sensual. Els contrapunts amb música d´Erik Satie, interpretats amb subtilesa per Gabriel Arenas Ruiz, van deixar clar que Peralada ha vist néixer i posa nom a un muntatge cridat a consolidar el prestigi de la Béjart.
Seguidament, Histoire d´eux va mantenir el nivell de la nit en un punt molt alt. Així mateix va servir perquè tothom s´adonés que la ballarina que el va protagonitzar, Elisabet Ros, seria una magnífica intèrpret principal del Boléro, la coreografia insígnia de la companyia. I així va ser, Ros, sobre una plataforma que l´elevava per sobre de 38 ballarins homes, va fer brillar el seu cos estilitzat, la seva tècnica i gran expressivitat. L´ovació del públic va ser rotunda, potser tant com l´empremta que va deixar el Ballet Béjart.
