La Fura no embruixa Peralada

La seva versió d'"El amor brujo" de Manuel de Falla és rebuda amb fredor pel públic

19.07.2015 | 07:50
El gran artefacte escènic que La Fura va portar a Peralada.

La Fura dels Baus tornava divendres al Festival Castell de Peralada amb "El Amor Brujo. El fuego y la palabra", un muntatge basat en l'obra de Manuel de Falla i coproduït pel mateix Festival. I tot i l'expectativa que sempre generen els espectacles del grup català, i la presència d'artistes destacats i elements inequívocament furers i per tant sorprenents, la funció no va acabar de connectar amb el públic, que la va acomiadar amb fredor, tot i la calidesa de la nit.

El guitarrista ho feia molt bé..." "I la noia que cantava, també...". "I l'orquestra, era bo?na, l'orquestra...". Aquests eren els comentaris que se sentien entre el públic que abandonava el recinte del Festival Castell de Peralada divendres a la nit, un cop finalitzada la representació de l'espectacle El Amor Brujo. El fuego y la palabra, amb el qual La Fura dels Baus tornava a l'univers de Manuel de Falla, el músic amb qui es va introduir en el terreny simfònic i operístic l'any 1996, amb Atlántida. Aquells comentaris eren el colofó que acreditava que el muntatge no havia acabat de connectar amb els espectadors -o a la inversa-, com de fet ja havia quedat prou clar amb la més aviat protocolària i freda ovació amb què va ser rebut el final de la funció, molt lluny de l'entusiasme que s'ha viscut tantes i tantes nits en aquell mateix pati de butaques.
I és cert que el guitarrista, Riki Rivera, ho va fer bé; i que Marina Heredia va cantar de manera excel·lent; i que l'Orquestra Jove d'Andalusia, dirigida per Josep Vicent, va interpretar amb entusiasme la partitura de Falla. I que el muntatge conté escenes de gran bellesa plàstica, i de molta intensitat. Però... Potser perquè li falta rodatge -era la segona representació després de la seva recent estrena a Granada-, potser perquè la curta durada d'El amor brujo (no arriba a quaranta minuts) ha obligat a afegir una mena de pròleg amb altres peces de Falla, potser perquè l'artefacte escènic que en aquesta ocasió posa en acció La Fura (una mena de grua de grans dimensions) hi ha estones que fa més nosa que servei, potser perquè alguns problemes tècnics distreien l'atenció, potser perquè la combinació d'elements antagò?nics i suggestius com aigua i foc no sembla del tot ben resolta (ballarins amb llençaflames lliscant sobre un escenari inundat)... Sigui per un motiu o per un altre, o per la suma de tot plegat, el cert és que la cosa no va acabar de funcionar.

I això que els elements perquè fos una gran nit hi eren, més enllà de la calidesa ambiental, que sempre ajuda. Començant per la música de Manuel de Falla, que va compondre El amor brujo ara fa just cent anys. Es tracta d'una pe?ça d'esperit modern, transgressor, amb passatges delicats i d'altres de vibrants i enèrgics, decididament embruixadora. Pensada per a Pastora Imperio, l'argument i el llibret de l'obra són de María de la O Lejárraga, que malgrat això el va signar amb el nom del seu marit, Gregorio Martínez Sierra. Aquest fet i la mateixa història que s'hi explica, la d'una dona que es veu rebutjada per un home que resulta ser un faldiller, i que decideix fer un conjur de bruixeria per recuperar-lo, han portat Carlus Padrissa (el director, amb un talent inqüestionable com ha evidenciat mantes vegades) a fer una lectura de l'obra de Falla en clau feminista, que culmina amb la projecció a l'enorme pantalla posterior de l'escenari de la frase "Gran part de la impunitat masculina està en la ignorància femenina". Una pantalla posterior que durant la representació serveix perquè s'hi reprodueixin imatges de José Val del Omar, un precursor del cinema a la dècada de 1930, la reivindicació del qual és un altre dels al·licients d'aquest espectacle.

Si s'hi afegeix un grup de ballarins joves i polivalents coreografiats per l'innovador Pol Jiménez, la presència física en escena d'elements tan potents i simbòlics com l'aigua i el foc, l'ús aromàtic de l'encens, i l'habilitat contrastada de La Fura per crear escenografies i artefactes escènics arriscats, sorpre?nents i impactants, tot feia pensar que El Amor Brujo. El fuego y la palabra seria un èxit esclatant, que provocaria una d'aquelles comunions entre públic i artistes que es tradueixen en llargues i intenses ovacions, crits de bravo i repicar de peus a la platea i a les grades. I no hi va ser, tot això, ni tan sols després que un cop tota la companyia sortís a escena a saludar, el guitarrista, l'orquestra i els ballarins fessin un bis, que semblava més pensat per acabar de completar la durada de la funció que no per satisfer la demanda del públic... Una altra ovació discreta i llestos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema