El cantautor Roger Mas, en essència a Cantallops

L'artista solsonenc va repassar al Celler Vinyes dels Aspres els seus vuit discos editats i va oferir un tast del nou treball, que publicarà aquesta tardor, en el marc de la programació que ofereix enguany el Festival Sons del Món

20.07.2015 | 15:07
El cantautor Roger Mas, en el Celler Vinyes els Aspres.

U

n centenar de persones, que no n'hi cabien més, van acompanyar Roger Mas en un dels concerts en petit format del festival Sons del Món, al Celler Vinyes dels Aspres de Cantallops. Com va dir R.M. (faig servir les inicials del cantant per no escriure un ?cognom que sobresalti els soferts lectors que arribin a aquestes pàgines estivals fugint d'unes altres), Cantallops sembla un d'aquells llocs on acaben les carreteres. I això R.M. ho va dir per explicar que ?dissabte se sentia com a casa, perquè per ell la seva seva Solsona també és un punt on acaben les carreteres.
Aquest sentir-se com a casa va presidir tota la vetllada i va ser determinant a l'hora d'explicar com va ser l'actuació en què, a criteri meu, en primer lloc, R.M. es va sentir molt còmode, per la qual cosa va transmetre en la interpretació la seguretat i l'ofici d'un dels valors més sòlids de l'escena musical catalana i sovint es va esplaiar en comentaris entre cançó i cançó. En segon lloc, però, aquesta comoditat del músic crec que va tenir moments excessius, contraproduents. M'ho va semblar en algunes interpretacions, a les quals potser va faltar un punt de temperatura i quan, al terme de les cançons previstes, vaig trobar a faltar més bisos. Ara, que potser això és més demèrit del públic present, que també es va sentir molt còmode i a gust, sota la nit estrellada i amb el vi subministrat pels amfitrions del celler Vinyes dels Aspres.
En aquest context, R.M. va delectar els oients amb la profunditat tímbrica i la mal·leabilitat de la seva veu i va renovar per enèsima vegada el títol de ser un dels lletristes lingüísticament més competents i ambiciosos que he sentit, tant quan escriu ell com quan tria els poemes que musica. Per saber si coincideixen amb mi decideixin què els sembla això: "Allà on tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen". Magnífica combinació de paraules, opino; de Verdaguer, per cert. Si els ha agradat, la manera com les canta R.M. en multiplica exponencialment la bellesa. Si no n'han estat mai testimonis, ho siguin tan aviat com puguin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema