Andreu Buenafuente

«No sotmetem l'humor a tanta pressió o ens l'acabarem carregant»

21.07.2015 | 15:24
«No sotmetem l'humor a tanta pressió o ens l'acabarem carregant»

Humorista. Amb prou feines ha tingut uns dies de vacances per carregar piles i Buenafuente ja desborda energia per afrontar els seus propers projectes. El més immediat és el Singlot Festival de l'Humor, emmarcat dins del Festival de la Porta Ferrada. Per fer-ho, comptarà amb Berto Romero, Faemino y Cansado, Els Joglars, Leo Bassi i Javier Coronas.

Com va sorgir la idea d'organitzar un festival d'humor en el marc d'un festival d'estiu clàssic com el de Porta Ferrada?
El Singlot és com una vella aspiració del Terrat, que no tenia un festival malgrat tants anys de recorregut en comèdia perquè mai no s'havien donat les circumstàncies. De sobte, ens fem socis i companys de viatge amb TheProject pels propers anys a Porta Ferrada i, quan jo penso què puc aportar a un festival tan històric i consolidat, penso: «Per què no comèdia, que és el que em surt a mi?». A més, tenim quatre o cinc anys per endavant, de manera que podem establir les bases perquè vagi evolucionant i creixent.
Com s'ha confeccionat el cartell per a aquesta primera edició del Singlot?
Volia que la selecció del cartell transmetés pluralitat, que hi hagués un espectre ampli, i així tenim veterania, còmics joves i companyies clàssiques, i quan anàvem encaixant els noms em sentia feliç de tenir Leo Bassi, que és una debilitat per a mi, Faemino y Cansado, Els Joglars o Berto Romero, que és dels còmics joves que està més en forma. Penso que tenim una mica de tot, amb grans noms de la comèdia a Catalunya i a Espanya, i a més li donarem una mica més de profunditat amb un manifest que llegirà Dario Adanti sobre la correcció en l'humor.
El públic estarà més predisposat a l'humor en les nits estiuenques, quan habitualment s'està més relaxat?
Si alguna cosa té l'humor és que és com el gas, s'adapta a qualsevol circumstància, ambient, pressió o situació. Hi ha bona comèdia tant en un club petit ple de fum com en un escenari gran. Aquí el que resulta emocionant és tenir la infraestructura d'un gran festival per poder omplir-lo de comèdia. Que en un espai al costat del mar, amb una grada impressionant de gairebé dues mil persones aculli comèdia en lloc de música, com és habitual, és una cosa que a mi m'omple de felicitat.
Se sent com un dels exponents del que s'ha denominat «humor català»?
El tema de l'«humor català» té alguna cosa de presumptuós, és com dir «nosaltres fem humor amb una D.O.». Hi ha un lloc de naixement que sí que marca una mica les coordenades, i després el teu estil el vas fent dia a dia.
Existeix una «escola Buenafuente»?
No, això també seria molt presumptuós. He tingut la sort i potser un cert olfacte d'envoltar-me de gent molt bona, i després un punt de generositat de la nostra marca per dir: quan hi hagi algú bo entre nosaltres i tingui un projecte, li donarem suport. És una manera de fer i ara tinc com una etiqueta del «que porta gent». És un penjament que és molt agradable, però que també em crea una certa pressió i angoixa. Però sempre estem buscant gent, ho portem en l'ADN.
Quin és el secret per mantenir-se tant temps en el món de l'humor i seguir interessant el públic?
El secret és que t'emocioni el que fas. En aquests temps de confusió, problemes econòmics, baixades de pressupostos o l'IVA vergonyós que tenim en la cultura, a vegades penses: «i jo per què segueixo?». I és perquè encara t'agrada i t'emociona, i quan entro al plató i sona la sintonia noto una cosa a l'estómac, o quan vas a un teatre la gent et dóna una energia especial. Quan ho tens a dins és víric, i diuen que quan no ho sents, és el moment de deixar-ho.
Recentment ha sorgit un debat sobre els límits de l'humor, especialment de l''humor negre' i la seva repercussió en propagar-se en la xarxes socials. Quina és la seva posició sobre això?
Evidentment, fer bromes sobre el nazisme no té cap gràcia, és més, sóc molt bel·ligerant i realment m'exaspera el nazisme, però també em sembla una exageració que una xarxa social tombi la carrera política d'algú que fa un acudit i no calcula l'impacte a Twitter. Si fas una mica d'arqueologia i escoltes acudits antics, ara et ficarien a la presó. I és veritat que hi ha coses xenòfobes i masclistes que són vergonyants, però també hi ha d'haver una certa llibertat i frescor de l'humor. Fa poc, el còmic nord-americà Jerry Seinfeld va publicar un article en el qual es queixava d'una onada de correcció que va contra l'humor. Els que estem a les cuines de l'humor ens adonem de reaccions exageradament puristes i dius: home, no sotmetem l'humor a tanta pressió, o ens l'acabarem carregant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema