Marina defensa l'esport com a via d'integració en el pregó de Blanes

El pastisser i corredor d'elit diu que a la vila troba el clima i el terreny adients per entrenar-se

22.07.2015 | 15:34
La plaça dels Dies Feiners es va omplir de gom a gom per escoltar el pregó de Xavi Marina.

La Festa Major de Santa Anna de Blanes va començar ahir amb el pregó del corredor d'elit blanenc Xavi Marina a la plaça dels Dies Feiners, que estava plena de gom a gom. Només començar, el pregoner va fer tota una declaració d'intencions, explicant que porta Blanes ben arrelat al cor, així com la seva gent i les seves tradicions: «Presumeixo de blanenc allà on vaig, i ja són uns quants els països visitats al llarg dels meus 36 anys», va afirmar.

Abans de passar a relatar els guanys esportius que l'han fet més popular i conegut, va compartir amb el públic els seus records d'infantesa, especialment l'origen dels seus respectius avis, que van fundar a la planta baixa de l'edifici familiar del barri de La Plantera la Pastisseria Marina. El pregoner va recordar que, així com abans el barri estava incomunicat amb el centre i anar-hi era tota una aventura, ara s'ha convertit en un veïnat amb molta vida.

Quan era adolescent, Marina va recordar que havia començat a treballar en el negoci familiar. «Sempre he tingut clar que volia ser pastisser, m'agradava treballar i l'ofici és molt variat», va assenyalar sobre el que s'acabaria convertint en la seva professió.

Tot i dedicar-se a la pastisseria, Marina és conegut pels seus èxits esportius. Per això, va recordar els seus inicis en el món de l'esport tot practicant diferents disciplines, però en especial els més de deu anys que va formar part del Club Deportiu Blanes de futbol. Una etapa que només va acabar quan va començar a treballar els caps de setmana a la pastisseria, ja que no podia jugar els partits i finalment ho va haver de deixar. Durant el pregó, Marina va reconèixer una de les seves debilitats: li encanta menjar, i sobretot els dolços. I, segons va admetre, el fet de tenir-los tan a prop per la seva feina el va fer pensar que potser si corria a diari equilibraria els excessos gastronòmics.

La seva primera cursa de resistència significativa va ser l'Ironman de Lanzarote, que va ajudar-lo a descobrir tot un nou món. «Mirat ara, des de la distància, veig que em va obrir una porta al paradís. Curses, nous països, moltes amistats, molt sacrifici i moments que només pots sentir quan portes el teu cos al límit», va explicar. També li va canviar la vida a nivell sentimental, ja que una setmana després de l'Ironman, quan anava a fer una entrevista per TV Blanes, va conèixer la seva dona, la Neus, i fins ara han seguit junts compartint moltes experiències. De fet, aprofitant les vacances, ha participat en nombroses curses i competicions: des de la Marathon des Sables al desert del Sàhara fins a l'Ultra Trail del Montblanc o la travessia nedant de l'estret de Gibraltar.

Per preparar-se per a tots aquests reptes s'entrena aquí. «A Blanes sempre he trobat el clima i el terreny adients per entrenar-me per qualsevol cursa que he fet. Quan entrenes, el paisatge és importantíssim i Blanes et motiva a cada passa que fas».

En el darrer tram del pregó va posar de relleu la importància de donar suport a la pràctica esportiva, ja que és una manera de fer salut. També va subratllar que l'esport pot ser un element de cohesió i integració dels nouvinguts. Per això, va defensar que totes les entitats esportives que hi ha a la vila són «com un tresor» i va demanar que es potenciï la destinació de turisme esportiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema