Joan Manuel Serrat

«És bo no oblidar el passat, però tampoc és saludable viure enganxat en la nostalgia»

23.07.2015 | 07:15
«És bo no oblidar el passat, però tampoc és saludable viure enganxat en la nostalgia»

Cantautor. Un Serrat més proper i còmplice que mai amb el seu públic actuarà dissabte, a les deu de la nit, al Festival Castell de Peralada, dins la gira amb què celebra les seves noces d'or sobre els escenaris. Segons assegura, arriba a Peralada amb moltes ganes de compartir amb la gent el que li ha succeït al llarg d'aquests anys, i és que després de cinc dècades de carrera, només té paraules d'agraïment cap als seus seguidors.

Quin és el secret per arribar a bufar 50 espelmes sobre els escenaris?
No hi ha cap secret, és supervivència. No hi ha cap manual. Al cap i a la fi, les coses succeeixen perquè hi ha una confiança mútua entre l'artista i el públic.
A Antología desordenada només onze dels cinquanta temes conserven els seus registres originals. És important reprendre les seves cançons de sempre des del present i amb la seva veu d'avui?
A Antología desordenada he realitzat un treball amb cinquanta cançons que commemoren les meves cinc dècades als escenaris. He volgut fer un disc vist des del present, sinó hagués estat una simple recopilació. Segur que m'hagués estalviat molta feina, però no hagués estat el que em venia de gust fer. La meva intenció era que les cançons estiguessin fetes amb la visió d'avui, amb els arranjaments d'avui. Només he conservat aquelles que no tenia possibilitat de millorar.
Quina és la col·laboració més sorprenent en aquest treball?
Per a molta gent serà el fet que hi ha artistes molt joves com poden ser Calle 13 o artistes d'àmbits molt diferents com Paquita la del Barrio. Hi ha de tot. He volgut que els meus amics hi fossin presents.
Per a un artista jove com és Pablo Alborán ha escollit una cançó veterana, Paraules d'amor.
Les cançons han anat soles a buscar el seu company. Paraules d'amor era un tema que li anava molt bé a Pablo Alborán. L'edat de l'artista no té res a veure amb l'edat de la cançó. És fantàstic que una cançó pugui suportar el pas del temps i pugui ser estrenada de nou per un artista jove, que de fet no és tan novell perquè és el que avui dia celebra més concerts a Espanya.
Les cançons de Serrat salten de generació en generació. Pocs artistes tenen la sort que els seus temes formin part de la memòria colectiva.
És el millor que li pot passar a una cançó i a un artista.
Quina relació manté amb la ràdio, el mitjà que el va veure néixer?
La ràdio és el mitjà més emotiu que tenim. És el que més utilitzo perquè és el que conjuga més emocions. Suposo que influeix la força que ha tingut la ràdio en la meva educació.
És poc amic de la nostalgia?
És bo no oblidar el passat però no és saludable viure enganxat a la nostàlgia.
Quin poder té la música?
La música és una expressió col·lectiva perquè té sentit. Igual que l'art, quan es comparteix. És capaç de generar emocions tremendes a qui s'agafa a ella.
A què sonen les eleccions catalanes ?
No en tinc ni idea. Si m'ho hagués preguntat fa quinze dies, segurament hagués tingut una visió diferent. Si fa deu dies m'haguessin dit que Raül Romeva encapçalaria una candidatura, hagués cregut que era una broma del seu pare.
Com veu el panorama musical espanyol?
És difícil simplificar quan un creu que la música hauria d'estar a les escoles i no hi és. La música hauria d'estar, en tots els seus vessants, molt propera a la gent. Evidentment l'IVA al 21% és una brutalitat que frega la venjança, però independentment de l'impost la cultura està vivint uns moments molt complicats. La cultura rep un tracte molt injust. Fonamentalment ho sap la gent que la conrea. Estan salvant la situació els escriptors, els compositors, els artistes i tots els que hi treballen, però el tracte que rep és molt injust i molt dur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema