És tot un plaer ser el teloner de Dani García», va fer broma el cantautor Ismael Serrano quan dimecres a la nit va agafar la seva guitarra i es va disposar a cantar davant del públic assistent a la primera sessió del Gastromusical de l'Escala d'aquest 2015. Abans, bona part dels espectadors havien degustat el menú preparat pel xef malagueny a la cuina del restaurant El Molí de l'Escala, escenari un any més (i ja en són 9) del festival.

Ismael Serrano i Dani García són amics des de fa anys, però no havien «actuat» mai junts fins que els va reunir Jordi Jacas, cuiner i propietari d'El Molí de l'Escala i impulsor del Gastromusical, que es mostrava especialment satisfet del programa per a la sessió inaugural. Serrano i García van intercanviar elogis i es van mostrar igualment encantats de participar en aquesta experiència inèdita per a ells. «Serà una nit única i irrepetible», va arribar a afirmar el cuiner.

Afilando el lápiz, el primer plat que va elaborar Dani García, té molt a veure amb Ismael Serrano, perquè forma part del menú Once upon a time..., que serveix actualment al seu restaurant de Marbella (amb dues estrelles Michelin), i que està inspirat en el disc La traición de Wendy del cantautor madrileny. Aquest menú evoca els contes infantils i l'aspecte d'Afilando el lápiz (un iogurt de foie amb taronja i anguila fumada) recorda els encenalls resultants de fer punta a un llapis. El menú continuaria amb un plat emblemàtic del cuiner malagueny, tomàquet nitro, tàrtar de tomàquet especiat, brandada de bacallà i oliva negra, seguit per un gaspatxo de cireres, formatge fresc, pistatxos i anxoves de l'Escala; tonyina carbonitzada, patata i api en textures; vedella estofada embolicada amb ravioli de patata cremosa i amanida de bolets d'estiu; i, de postre, Luna llena, a base de xocolata blanca, mandarina i brownie de xocolata.

Acabat l'àpat, va ser el torn de la música, amb el cuiner entre el públic. I?també hi va haver espai per als contes. Ismael Serrano va interpretar alguns temes del seu últim disc, La llamada (com ara Rebelión en Hamelin-precisament-, Pequeña bachata mediterránea, El día de la iraApenas sé nada de la vida), però també va recuperar composicions anteriors, entre les quals Vértigo (que va dedicar al cuiner, a qui li agrada especialment), Ana (molt agraïda per alguns assistents) o la inevitable, en una nit amb tants contes, Papá, cuéntame otra vez.