«Si en el firmamento poder yo tuviera...» va començar a cantar María Rodés i aquí va acabar perquè va esclatar a riure abans d'arribar al segon vers d'Ay pena, penita, pena. Era a l'escenari del Gastromusical, a El Molí de l'Escala, i tenia al costat el xef Carles Tejedor, d'El Nacional de Barcelona i responsable d'un laboratori sobre l'oli a la Xina, Oilmotion. Després d'idear un menú a mida del repertori de Rodés, l'excuiner del Via Venneto va respondre sol·lícit a la crida de la cantant, que havia animat el públic a fer-li els coros, i va pujar a escena entre rialles per acompanyar-la a veu i guitarra a la tornada.

Tot un atreviment, tenint en compte que el cuiner acabava de confessar, entre bromes, que era incapaç de tocar ni una sola nota. Com atrevit va ser el menú que va preparar a El Molí, pensat, va dir, per correspondre a la gosadia de la cantant a l'hora de dur al seu terreny un gènere tan arnat i injustament infamat com les coples.

«La música de la Maria em suggereix una fusió superinteressant, similar a la fusió que intento jo a la cuina, que faig servir altres gastronomies per vincular-les amb la nostra, com l'asiàtica», va explicar.

Una ostra marinada amb tònica, yuzu i cogombre, noodles acompanyats amb consomé fumat de tonyina fred -els fideus xinesos imitaven les cordes de la guitarra, segons Tejedor- i un espectacular entrepà al vapor amb costella de porc duroc van ser alguns dels plats del servei, que va culminar a la valenciana, amb un fartó amb crema d'orxata i fruits vermells.

Mentre els cambrers oferien entre les taules daus de síndria i meló a la sangria de cervesa, María Rodés va prometre un repertori especial, amb cançons pròpies, versions d'amics, coples, cuplés i el que fés falta. «Quan vaig començar amb les coples els vaig voler treure la solemnitat del doll de veu, perquè jo tinc un dollet, ben aprofitat, però dollet», va explicar.

Va començar amb Flor del mal i va seguir amb El día que nací yo, que va explicar que havia descobert gràcies a Rocío Jurado. Manos vacías, de Lola Flores, Desorden i A lo mejor van donar pas a Haz lo que te dé la gana.

Va continuar versionant L'ocell, de Joan Colomo; amb una nova cançó dedicada també al músic i després amb La visita, un diàleg amb la mort basat en un conte de Calders. De Mirall va anar a Ay, pena, penita, pena -que va haver de repetir després de l'atac de riure-, Marinero de la barca i Tres puñales, abans de tancar amb Agua que no has de beber i Tengo miedo.

Recordant la primera cançó que va composar i l'Ojalá que te vaya bonito de Chavela Vargas, va posar el punt final a la nit que els més atrevits es van menjar els noodles acompanyats de copla.