bandera blava a la plàcida platja de Llançà però no pas aquella del medi ambient. Amb una mar plana com una taula de planxar i l'aigua cristal·lina, el que destacava més no era ni l'ensenya verda que permet el bany ni la que certifica una qualitat d'aigua excel·lent, sinó una enorme bandera blava amb el número 32. Una guingueta amb música de l'hora de prendre's el cubata es va convertir ahir en el pàdoc d'Isaac Viñales.

El motorista va signar autògrafs als fans que van anar "passant per boxes". La majoria d'ells, nens que emocionats es quedaven muts davant del seu ídol. D'altres, eren l'excusa perfecta perquè el pare o mare es pogués acostar al motorista sense tenir vergonya de fer el "gruppie" a certa edat. Una excusa, la dels fills, fàcilment detectable per la cara escèptica amb què els fills es miren l'escena. "És un senyor molt important, ha guanyat curses de motos", es va justificar una mare davant la seva filla.

Viñales va arribar puntual, amb gorra, ulleres de sol i tota la col·lecció de logos dels patrocinadors a la samarreta, però la moto en què anava de paquet, per dir-ho finament, no guanyaria massa curses. Més aviat semblava la típica moto vella que tens a l'apartament de vacances i que només es fa servir a l'estiu.

Quan l'esportista va arribar al seu pàdoc estival el seu nombrós equip ja ho tenia tot a punt. Viñales, com una màquina d'una cadena de muntatge, va anar estampant el número 32 damunt la seva fotografia. "Posam-hi el nom, siusplau" li va dir una mare avisant-lo d'un descuit imperdonable. Viñales va atendre la petició i des de llavors no va deixar d'escriure els noms més variats damunt d'una pila de pòsters que va anar disminuint a poc a poc.

En Jordi, que feia de mestre de cerimònies assegut al costat de Viñales talment com fan els caps de premsa, lamentava el fet que l'any passat hi havia més gent. "Els de TV3 van donar tramuntana ahir" i ja se sap que quan el temps fa aquest pronòstic "els de Barcelona no vénen". Malgrat tot, i després de tres anys fent aquesta activitat, encara són diversos els fans que s'acosten fins a al Biblioplatja per veure el seu ídol. "Què li volies preguntar? Pregunta-li per la moto, home!" animava una mare al seu fill que mut per timidesa o emoció no articulava paraula davant del motorista mentre el mirava amb uns ulls oberts com taronges.

Just davant de la guingueta uns nens jugaven a pàdel, en una pista de vòlei platja i amb pilotes de tennis. Una barreja una mica rara, tant com mesclar motos, biblioteca i activitats de pàdel com resava el cartell de l'esdeveniment. Al costat de l'esportista de Llançà, la joia de la corona de l'acte. Un casc oficial seu amb la seva firma. Es va sortejar a les dues amb unes butlletes que es van vendre durant tot el matí en benefici de la Fundació Esclerosi Múltiple.

Indiferents a l'escena un grup d'avis francesos llegien l'Indépendant a recés del sol, en una activitat que solen fer habitualment a "la seva" biblioplatja convertida en pàdoc de Viñales. És el que solen fer i els costums són els costums. No perquè vingui un famós els canviaran.

Mentrestant, i com canta la cançó dels Manel modificada, la gent se seguia banyant al mar mentre uns nens, en comptes d'optimist, feien caiac i surf a la cala del costat.