els novaiorquesos The Antlers van ser els caps de cartell de la tercera edició del Festival l'Era, pel qual dissabte van passar 1.500 persones. Aquest era l'aforament màxim autoritzat, molt poc per a una finca, la de Can Gascons a Llagostera, que té capacitat per acollir moltes persones més. Però no omplir-lo és l'aposta del festival, com també ho és un cuidat cartell de música indie-rock-electrònica i el disseny d'un espai acollidor, que distingeix un escenari gran per a propostes consolidades o més majoritàries -estès als peus de l'antiga era a la qual deu el nom- i un de petit, sota els roures, destinat a grups emergents.

DJ Capo va obrir el programa a les cinc de la tarda i, amb precisió cronomètrica, la música es va anar succeint d'un escenari a l'altre fins ben passades les sis de la matinada de diumenge. L'equador el van traspassar The Antlers, que van presentar el seu últim disc a Llagostera, Animals, abans de continuar una gira que dissabte els portarà a Anglaterra i dimarts a Israel.

Abans, Lili's House -amb un concert frustrat per problemes tècnics- i Bel Bee Bee van tocar al racó dels roures, on més tard hi actuarien Wesphere i Tversky; mentre que el techno pop d'El último vecino va inaugurar l'escena principal. Després, The New Raemon va desgranar Oh rompehielos, l'últim disc de Ramón Rodríguez que a l'abril ja va presentar a l'Auditori de Girona. Però sense oblidar un passat imprescindible -La CafeteraTú, Garfunkel- i lamentar la desaparició d'un altre festival gironí, el PopArb, que aquest any ha celebrat la seva última edició.

Quan s'acostava la mitjanit, l'Era es va convertir, definitivament, en una pista de ball amb els bascos Delorean, que van fent avançaments d'un àlbum que no es publicarà fins a principis de 2016 -l'últim és Apar, de 2013-.

La matinada va entrar de ple amb Jupiter Lion, un trio valencià que va oferir un concert curt -o s'hi va fer- d'intensitat màxima. Psicodèlia i ritme que van deixar el públic a punt per al productor britànic Gold Panda, qui es va deixar anar de tal manera que no va acabar amb la seva sessió fins que l'organització li ho va demanar. Era llavors el torn de Sau Poler -nom artístic del badaloní Pau Soler-, que amb la seva electrònica va fer arribar els últims irreductibles fins al barceloní DJonhston i aquells temes que fan ballar. Encara que siguin les sis de la matinada.