«Amb les meves cançons, un focus i un piano ompliria estadis». Amb aquesta modèstia parlava Miguel Bosé en una entrevista prèvia al concert de Cap Roig d'anit on, per cert, a l'escenari hi va fer tot el contrari: Amo Tour és la seva gira més ambiciosa i espectacular, acompanyat per vuit músics de primer nivell i un desplegament tecnològic avui a l'abast de pocs. Si Sopa de Cabra venia el muntatge del seu retorn a la carretera com a espectacular, què s'hauria de dir del xou que va aterrar ahir a Calella de Palafrugell.

Un estiu sense Bosé és com un Nadal sense quines o Pastorets. Fidel a la seva cita amb el públic dels festivals gironins, aquest 2015 tocava aparèixer a Cap Roig. Aquesta vegada, la cita venia avalada per les excel·lents crítiques que l'espectacle havia arrencat en la seva escenificació a Amèrica del Sud i a diverses localitats espanyoles com Madrid, Sevilla, Múrcia i Alacant. Si darrerament Bosé, que sap que té el partit guanyat ja abans de saltar a la gespa, s'havia dedicat a viure d'antigues glòries a les seves gires, ara ha fet un pas endavant potenciant el valor del directe i de tot allò que acompanya l'actuació.

A Cap Roig no va ser menys. Hi havia ànim de nit especial, amb una grada amb més dones que homes disposada a aplaudir a rabiar el seu ídol fos amb els temes del seu darrer disc o, naturalment, amb els èxits de sempre.

Vestit de blanc de dalt a baix, el Bosé més místic va saludar de seguida Cap Roig. «Avui revelarem el significat d'Amo», va indicar, mentre obria el concert amb aquest tema, que dóna títol al disc publicat a finals de l'any passat. Ara, l'autor de Bandido aposta per l'electropop i vesteix la posada en escena amb un xou avantguardista que treu el singlot des del primer instant.

Durant els tres primers temes, Bosé va cantar sol a l'escenari enmig de les espectaculars pantalles de videoprojecció. De fet, les llums, projeccions i pantalles leds mòbils arribaven a «empatxar» l'espectador, que no sabia on mirar. A partir del quart tema, ja es van deixar veure també cors i músics, vestits tots de blanc impol·lut. Nena, un dels clàssics de tota la vida, va provocar els primers deliris, interpretada amb el to èpic del nou disc. En menys de 30 minuts, el públic ja estava corejant dempeus.

Sevilla, també reinventada, va portar una nova apoteosi. La gent va vibrar durant tot el concert, però especialment amb els temes més antics. Tot i que Bosé va interactuar poc amb el públic, el ritme del concert va ser trepidant i no va donar preva als espectaors. Cada cançó comptava amb la seva pròpia coreografia, joc de llums i projeccions, i el ritme va anar in crescendo amb l'arribada de Morena Mía i Como un lobo, que tothom va ballar. Bosé no es va fer pregar pels bisos i va tornar a sortir a l'escenari per interpretar Que no hay, Bambú,Bandido i, finalment, Te amaré i Por ti, que van acabar de dur l'apoteosi.