«Volem que us ho passeu bé i si voleu ballar, balleu». Aquestes paraules les va dir Tim Owens, un dels tres cantants del grup Earth, Wind and Fire Experience Feat, que dimarts a la nit va actuar a Peralada, però el cert és que el públic no necessitava que l'animessin. Des del minut zero, és a dir, quan tot just els músics sortien a l'escenari, els crits i els aplaudiments ja es van deixar sentir pel recinte dels jardins de Peralada, ple d'un públic amb ganes de ballar i de recordar els bons moments de la música funky dels setanta. I el que aquest públic entusiasta va veure i viure va ser un xou de música i veu de gran qualitat.

Al Mckay va ser membre de la banda original d'Earth, Wind and Fire als anys setanta i està darrere d'alguns dels títols més coneguts i ballats del grup, com SeptemberBoggie Wonderland, ja sigui com a compositor o com a productor. Després d'uns anys d'inactivitat, als anys noranta va decidir crear una nova banda i és així com va sorgir Earth, Wind and Fire Experience Feat. Al Mckay Allstars. I realment els músics que hi havia dalt l'escenari -bateria, percussió, dos teclats, quatre metalls, un baix, la guitarra d'Al Mckay i tres veus- eren estrelles, cadascun amb el seu instrument, però també tots junts com a grup. Músics que amb molta energia mantenen l'esperit i la força de la banda original.

Cal destacar per sobre de la resta els metalls i les veus. Devere Duckett, Claude Woods i Tim Owens són els tres cantants, amb unes veus capaces d'un ampli ventall de registres, des dels més greus fins als falsets típics marca de la casa. I a més de cantar, també ballaven algunes coreografies i animaven el públic.

En un escenari només ocupat pels instruments, amb un joc de llums senzill però efectiu, vestits de negre i amb un so potent i vibrant, els tretze músics que composen el grup van començar l'actuació amb Serpentine Fire. Després van venir altres temes com Saturday Nite, Shining Star After the Love Has Gone en una primera part que va permetre el lluïment individual dels músics, amb cançons que s'allargaven amb solos dels diferents instruments i en què els músics van anar abandonat l'escenari per torns.

Un dels grans moments de la nit va arribar al final d'aquesta primera part, i va ser el «diàleg» entre el cantant Tim Owens i el saxo d'Ed Wynne al final del tema Reasons, on veu i notes mantenien una conversa que el públic va recompensar amb crits i aplaudiments.

A partir d'aquí i començant amb la conegudíssima Fantasy, els músics van anar encadenant cançons una darrere l'altra sense descans, ara ja amb tot el públic dret, com GetawayMagic mind,per arribar a l'apoteosi final de September, potser el tema més conegut d'Earth, Wind and Fire.

Els músics van abandonar l'escenari, però els crits i els cops de peu del públic van fer que tornessin a sortir. Els cantants Devere Duckett i Tim Owens van parlar i, a part de dir que s'ho havien passat molt bé, van donar les gràcies al públic per donar suport a la música en viu. També van presentar Al Mckay, de qui van explicar tots els premis que ha guanyat al llarg de la seva carrera, entre ells cinc Grammy, i dir que és al Rock&Roll Hall of Fame. Mckay, però, només va saludar i va dir gràcies, mantenint-se en el discret segon pla en què havia estat tot el concert.

Boggie Wonderland i Let's Groove van posar el punt i final a un concert amb un públic entregat a la màgia i al so de la música ben interpretada.