De Torroella de Montgrí a Holanda, d'Holanda a Toronto. És vostè una rodamón?
Sóc una rodamón involuntària [riu]. La meva família i jo ens vam mudar de Torroella a Barcelona i de Barcelona a Holanda per la feina del meu pare. Quan vaig acabar l'institut a Holanda vaig voler tornar a les meves arrels, però no em van convalidar els estudis i vaig haver de buscar-me la vida. Llavors una amiga em va dir que a Toronto hi havia una escena musical molt bona i que a Nelly Furtado l'havien descobert allà. Qui m'hauria dit que anys després acabaria a la seva banda!
Com diria que va començar la seva vocació musical?
El meu avi i el meu oncle són músics, i la música sempre ha estat molt present a casa. A més, quan era petita passava les tardes a cals avis i el meu avi practicava durant hores i hores fins que la peça sonava perfecta. Vaig aprendre molt presenciant aquest hàbit.
Viu a Toronto, però cada any intenta cantar a Catalunya. Són les seves arrels?
Definitivament, aquestes són les meves arrels. Vagi on vagi tinc un accent diferent a la resta. L'únic lloc on la gent parla com jo és a la província de Girona. Aquí em sento com una més. Catalunya són les meves arrels i la llar de la meva família i amistats de tota la vida.
Què és el que més enyora de la seva terra?
Caminar per la platja de l'Estartit, pujar al Montgrí, paelles a Calella, anar a Girona una tarda a menjar xocolata amb xurros, passejar de nit per Pals o Peratallada... i fer-ho amb la família o amics.
La seva música té molt de jazz. És la seva principal influència?
El jazz m'ha influït i dóna un toc menys comercial a la meva música. De tota manera, hi ha més coses que m'han influït, com viure a l'estranger i conèixer gent de tot el món. Al Canadà he conegut músics llatinoamericans que em van ensenyar la música folklore dels seus països, com cumbia, saya, cueca...
Com s'arriba al cercle de celebrities com Paulina Rubio o Nelly Furtado?
És molt difícil entrar-hi, però un cop ho aconsegueixes, el teu nom comença a passar d'equip en equip. En el meu cas, un amic de la universitat, Julio Rodríguez, estava connectat amb una persona de l'equip de Nelly Furtado. Buscaven una cantant bilingüe, van fer córrer la veu entre la gent de la indústria i va ser així com en Julio em va avisar de les audicions. Però perquè vegis com és de complicat entrar en aquest món, les audicions només es van «anunciar»?pel boca-orella, i generalment només es fa així. Has de tenir sort perquè t'arribi aquesta crida, i estar preparat per quan t'arriba.
Com descriuria aquest món de celebrities? És tot tan pompós i amb tanta ostentació com aparenta?
Sí, és així, però només davant de les càmeres. En realitat, fora dels concerts i les gales, la vida d'aquests artistes és bastant normal, amb rutines com la teva o la meva. I els concets i gales semblen coses de glamur, van amb talons i vestits de luxe, però és la seva feina.
Cinc anys amb Nelly Furtado. Què ha après d'ella?
A rebre tothom amb un somriure i dedicar el temps necessari a cada persona. És una artista molt generosa amb el seu temps i amb la seva fama i m'ha donat grans possibilitats, des de deixar-me fer un duet a cada concert fins a fer-li de telonera per Europa.
Passat un temps des del seu primer disc, com és volar sola?
Molt divertit. M'agrada poder sortir a l'escenari i representar alguna cosa que és «Cèlia» en totes les seves formes i colors. És molt enriquidor materialitzar la música que ha viscut dins del meu cap durant tant de temps. Gravar aquest disc va ser molt important, però veure les cançons prendre vida a cada concert és màgic.
Escriu sobre temes que l'inspiren. Quins són aquests temes i per què l'inspiren?
És curiós, perquè recordo que vaig pensar: «Cèlia, faràs un àlbum en què tots els temes no siguin d'amor»... i va i tots els temes són d'amor. Va sortir així. En aquell moment havia de treure algunes coses de dins del pit, però crec que a partir d'ara canviaré més de temàtica. L'únic tema que no parla de l'amor de parella és Mamma. Està dedicada a la meva mare, ja que ella sempre em va motivar per seguir endavant amb el meu somni de dedicar-me a la música.
La seva veu nua sembla recuperar aquesta idea d'actuar i cantar en viu.
Gràcies! Vaig voler que hi hagués emoció a cada tema, que la gent pogués sentir coses amb aquest disc.
El seu single «I'll be fine» («Estaré bé») és una declaració d'intencions. Què ha de tenir en la seva vida per estar bé?
Un moment de pau cada dia, equilibri entre feina i família/amics, i fer alguna cosa fora del normal de tant en tant.
No para de compondre. Quins són els seus propers projectes?
Visc fent música. Aquest hivern gravaré alguns temes. Em moro de ganes d'ensenyar al món el nou material que tinc.
