Les dues ànimes de la Luz

Casal actua per primer cop a Peralada alternant els clàssics amb els temes més rockers

09.08.2015 | 08:28
Luz Casal va actuar divendres a la nit en el marc del Festival Castell de Peralada · Glòria Sánchez / Iconna / Festival de Peralada

La cantant va mostrar divendres a la nit les diverses facetes que han marcat la seva trajectòria musical, en un concert on es va mostrar molt propera a un públic que va respondre entusiasmat en la interpretació de temes com "Almas gemelas", "Dame un beso", "Como la cigarra", "Alma mía" o "Historia de un amor". La segona part de l'actuació va estar protagonitzada per cançons més enèrgiques com la versió del "Boig per tu" de Sau o "Besaré el suelo"

"¿Verdad que somos inseparables? Dos almas viejas que han coincidido en sus viajes, en sus caprichos. Seres audaces, polos opuestos. Si una es la sombra, el otro brilla; juntamos fuerzas ante la vida", diu Almas Gemelas, la cançó que dóna nom al primer disc de Luz Casal en sis anys. Declaració de principis o no, va ser el primer tema que va sonar divendres al castell de Peralada en la seva primera actuació al festival; una nit on va fer valdre la seva habilitat per combinar dues ànimes musicals, la que adora el repertori clàssic i la més gamberra.

Amb el pati de butaques ple de vanos per suportar la xafogor i amb ganes d'aplaudir-ho tot -fins i tot el president Mas, en ocupar el seient, es va endur la seva ració d'aplaudiments-, l'artista va entrar en escena. Amb un llarg vestit negre i una armilla de pèl que feia venir calor només de veure-la, va saludar el públic en català, castellà i francès i va interpretar Dame un beso, en què va explicar que era "un honor ser a Peralada, un espai amb tanta tradició".

"Les cançons que farem ara", va avançar, "són clàssics del món popular llatinoamericà. És un tribut als seus autors i intèrprets, perquè són temes que segueixen sent una cosa nova, tenen alguna cosa del present". I dit i fet, Peralada es va rendir davant Como la cigarra, Alma míaHistoria de un amor, que Luz Casal va esquitxar amb algun vers en francès, molt aplaudit pels assistents gals.

Entre mis recuerdos va servir per reconèixer la tasca de l'ACE, per a qui anava la vetllada i que lluita precisament contra "les malalties on els records no existeixen", com l'Alzheimer.

Mentre per fi es treia l'armilla, va instar totes les dones de la platea a cridar per dedicar-los No me importa nada. El públic femení va ser també el primer a respondre quan va demanar a l'auditori que l'acompanyés amb la tornada d'Un nuevo día brillará -"va, els homes també podeu", va fer broma- i, jugant, jugant, va aconseguir que anessin repetint l'estrofa. "Cada cop ho feu més bé, ara em sap greu parar-vos", va riure abans de donar pas a Piensa en mí.

"Aquesta és una cançó que m'acompanya des del 2007 i que em serveix per donar les gràcies per seguir aquí", va dir per introduir Gracias a la vida, que va incloure al repertori després d'un càncer de mama. Alternant la lletra en català i en castellà, va continuar amb Es por ti, la versió de Boig per tu de Sau, abans de desaparèixer.

Va tornar vestida de cuir i transformada en la Luz Casal més rockera per recuperar Besaré el suelo, Por qué no vuelves amor i Pedazo de cielo, en què es va deixar anar. Plantado en mi cabeza, Loca i Rufino van ser la traca final del recital, que va acabar amb gent dreta i saltant.

Després d'un nou canvi de vestuari -ara tocava anar vermella, amb una gran llaçada sobre el pit-, als bisos va tornar el doctor Jeckyll, la cantant de les lletres d'amor i rancor, com Lo eres todo; No, no y no, Un año de amor i Te dejé marchar.

Repetint Piensa en mí va tancar un concert en què només li va faltar cantar allò de "cómo se pueden querer dos mujeres a la vez y no estar loco" per a recordar de nou que la cantant dels boleros i les balades tallavenes és també aquella que en Rufino convidava a jugar al casino mentre ella li cridava que era "libertino, divino y superficial".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema