Un no sap si és un honor o un càstig que el director li demani interrompre les vacances per assistir a un concert a Cap Roig. No ho sap fins que s'assabenta que el concert és de David Bustamante, aleshores comprèn que alguna de grossa en deu haver fet per merèixer tanta sanya. Però un professional s'ha de documentar i ho ha de fer de les millors fonts. Pregunto a la meva mare què em pot dir del personatge: "abans era paleta i estava grassonet, ara s'ha casat amb una tal Echevarría, molt mona ella, i tenen una criatura". Amb aquest bagatge enfilo a Cap Roig.

No plou. Diluvia. Quan afluixa la tempesta l'organització equipa el públic amb uns xubasqueros blau cel que ens converteixen en espermatozous de "Todo lo que usted quiso saber sobre el sexo...". O en Walter White cuinant metamfetamina al desert de Nou Mèxic. Tant de bo. Després de les dues primeres cançons trobaré a faltar no tenir a mà una dosi de meta. Bustamente és una barreja del Gaby de Los payasos de la tele i Torrebruno. Poca broma, són dos dels ídols de la meva infantesa. Del primer en té l'aspecte, des del cuidat tupè moreno al nas lleugerament aguileny, passant pel vestit amb tirants vermells i les ganetes de fer gràcia. Però en petit i rabassut -quanta raó tenen les mares-, d'aquí que m'hagi permès creuar-lo amb Torrebruno. Li ha faltat saludar amb un "Cómo están uestedeees?" i entonar La gallina turuleta. Millor hauria sigut el concert.

Per això tanta gent ha vingut amb fills. Jo també ho he fet, però el meu té 20 anys, és rocker i es deleix per Guns & Roses. Apenes diu res durant el concert però les seves mirades sí, elles diuen que la meva vellesa la passaré sol en un asil i lluny de la família. L'única frase que pronuncia en tot el concert és "quan s'acabarà això?".

Bustamante només té una cançó que repeteix en tots els discs, en tots els concerts i -és de suposar- en totes les seves dutxes si la seva senyora és prou benèvola per no haver-li prohibit cantar a casa. Tal cosa no té res de particular, és marca de la casa de tots els sortits d'Operación Tiunfo. Potser per distingir-se de la resta, a la menor ocasió es dedica a fer el que en castellà diuen "gorgoritos" i en català, refilets. O sigui, a allargar la darrera vocal d'una paraula fent escales, com si en lloc de a Cap Roig estigués al Tirol. L'home refila que és un portent. Ho fa a cada tema. Refila inclús -els déus ens emparin- quan perpetra la seva versió de A mi manera. Els trons que se sentien al cel, que algú va interpretar com la lògica fi del món que havia d'acompanyar tal desgavell, no eren trons. Era el soroll dels ossos de Sinatra removent-se a la tomba. Si els contactes de Sinatra amb la màfia van ser només la meitat del que s'ha dit, el cos de David Bustamante serà trobat enterrat al desert de Nevada.

A mig concert, mentre el meu fill revisa per internet quins són els asils més pestilents de Catalunya, un grup de senyoretes aixeca rètols amb el missatge "Tu nos haces feliz" (sic). Només qui no és capaç ni de concordar verb i atribut pot ser feliç vestit d'espermatozou mentre Bustamante refila. També exhibeix complicitat amb el públic llançant-li les ampolles d'aigua que les afortunades receptores guardaran com fragments del prepuci de Crist. Ja deixat anar, saluda amb un "Cómo estáaaais?" i el públic respon "Bieeen". Era el moment de donar entrada -per fi- a Fofó i Miliki, però enlloc d'això es posa a refilar. Una ocasió perduda d'aixecar la nit.

No seria just acabar sense destacar l'esforç de Bustamante amb el català. Ja se sap que els catalans ens mullem les calces si ve un foraster i ens diu "bona nit". Per això ho fa tothom. Ell no es va limitar a la salutació sinó que va usar el català en bona part de les seves intervencions. Un moment. És cantant, parla català i sembla fàcil d'enredar? A veure si és a temps president Mas d'incloure'l a la llista.