Sting, Lady Gaga, Tonny Bennett... (o potser Miguel Bosé i Els Amics de les Arts per a altres): el cartell del Festival de Cap Roig és molt cridaner pel que fa a noms i no costa gaire escriure que l'excantant de Police o el duet entre la diva del pop i el veterà crooner han estat les estrelles de la temporada. Ep, però no pas per a tothom. Els nens que han omplert, acompanyats de pares i avis, l'escenari dels jardins dues nits consecutives, ahir i diumenge, no volen saber res de Sting i Lady Gaga. Per a ells l'estrella de Festival és una porqueta que fa més d'una dècada que deixa clavats davant de la televisió nens de mig Europa: Peppa Pig i els seus ja clàssics salts dins de bassals de fang, que va anar de ben poc que no pot practicar a la realitat diumenge en un espectacle on la pluja va fer alguna tímida aparició.

Peppa Pig és un d'aquells fenòmens infantils, tant a la televisió com a Youtube, que en els últims anys els programadors de Cap Roig inclouen en el cartell conscients que és una aposta segura. Amb totes les seves evidents diferències, començant perquè el seu públic són nens que en la seva majoria no passen dels sis anys, Peppa Pig surt de la mateixa idea dels programadors que les diferents versions dels espectacles de Super 3 o del Geromino Stilton de l'any passat: hi ha gent que li agrada Sting, altres (sí, també) paguen per anar a veure David Bustamante, però encara n'hi ha més que tenen fills o néts.

Uns menuts de dos, tres o quatre anys a qui no els importa el més mínim que el decorat de Peppa Pig, La búsqueda del Tesoro sigui realment simple. Dels llums i els efectes escènics de Miguel Bosé als tres arbustos dibuixats sobre cartolina de Peppa Pig. En moltes representacions teatrals de final de curs escolar, o de casals d'estiu, es poden trobar decorats semblants.

Però aquí, en la seva senzillesa, hi ha un dels secrets dels èxits de la porqueta i la seva família. Històries curtes, riures fàcils i la facilitat per empatitzar amb un pare un xic desastre i un germà petit que, tampoc aquests dos dies a Cap Roig, vol deixar mai el seu dinosaure. Un esquema que funciona molt bé en formats televisius de vint minuts de durada i que a La búsqueda del Tesoro es va allargant amb una història, explicada i cantada íntegrament en castellà, on els pares de Peppa Pig deixen tot el protagonisme a Peppa Pig i als seus amics - Danny Dog, Pedro Pony i Polly Parrot - buscant un tresor seguint un mapa que els obliga a agafar autobús, tren, vaixell i globus aerostàtic que, com no podia ser de cap altra manera, conduïa sempre la Senyora Rabbit.

Al final, el tresor estava just en ell mateix lloc on havien sortit Peppa Pig i els seus amics, però, de fet, això no tenia importància. La clau de tot plegat era que la porqueta, el poni i el conill protagonitzessin un grapadet de cançons i petites coreografies davant un públic que els ho hauria aplaudit absolutament tot.