Els qui avui es posin unes ulleres de bussejar i explorin els fons rocosos de la Costa Brava segur que quedaran admirats com sempre. Tanmateix, no es deixin enlluernar més del compte. La nostra costa gaudeix de l'aigua més neta que ha tingut en el darrer mig segle, però la vida marina s'esmicola per l'avarícia dels sobrepescadors professionals i per l'estupidesa dels aficionats a tirar la canya i anar omplint galledes de peixets per passar l'estona.

Fixin-se, per exemple, en els eriçons, també dits garotes. En estat natural han de ser abundants, però han d'estar arraulits en esquerdes i forats. Quan els vegin proliferar en parets desprotegides, i observin que, al seu entorn, la roca està pelada, tindran l'evidència que les coses no van bé. És el que està passant a molts punts. Si falten sards, orades, pops i crancs, els eriçons es queden sense depredadors, proliferen al seu aire i arrasen les algues que són la base del sistema. Els culpables som nosaltres. Les víctimes, també.