beatles i rolling a san francisco

14.08.2015 | 00:00
beatles i rolling a san francisco

«San Francisco es va convertir en la capital
de la música als anys 60»

«Si vas a San Francisco, assegura't de portar flors al cap». Això cantava Scott McKenzie en la cançó més famosa dedicada a la ciutat californiana. I és que San Francisco es va convertir en la capital de la música als anys 60. Convertida en paradís hippie, a ritme d'àcid, la ciutat va acollir bona part de l'aristocràcia musical: Carlos Santana, Jimi Hendrix, Janis Joplin, els Doors, Jefferson Airplane, la Creedence Clearwater Revival, els punks Dead Kennedys a la dècada dels setanta....
A San Francisco hi han actuat els dos grans grups del l'era rock. Els Beatles hi van fer el seu darrer concert (si exceptuem el realitzat al terra d'Apple Records a Londres) el dia 19 d'agost de 1969. Va ser al Candlestick Park, davant de 25.000 persones. Cap membre de la família Beatle sabia que aquell seria el darrer concert, però potser alguna cosa al subconscient els deia que alguna cosa especial passaria aquell dia. Brian Epstein, el manager dels Beatles, va insisitir que tots els seus col·laboradors hi fossin presents. John Lennon es va dedicar a fer fotos del públic i dels seus companys des de l'escenari. I Tony Barrow, el seu cap de premsa, va enregistrar el concert en un casset i una pel·lícula casolanes. Una gravació fàcil d'aconseguir per als col·leccionistes. La fi dels grup s'acostava.
Els Rollins Stones, per la seva banda, van celebrar un concert a Altamont el 6 de desembre de 1969. Havia de ser el colofó a una gira americana apoteòsica, esbojarrada i difícil, durant la qual van donar els tocs finals a un dels seus principals discs, Let It Bleed, editat a finals de novembre. Precisament durant aquella gira es van enregistrar els concerts de l'Oakland Coliseum per a una emissora de San Francisco, la KSAN. Aquelles gravacions es van convertir en el primer disc no autoritzat dels Stones que, editat a principis de 1970, arribaria a vendre centenars de milers de còpies.
Durant el primer d'aquells dos concerts, l'equip de so va «petar» i els Grateful Dead, que es trobaven entre el públic, van córrer fins als seus locals per deixar a Jagger i companyia els seus propis equips. Com a resposta a les crítiques que havien rebut que els preus de les entrades eren molt cars (7,50 dòlars!! Com s'ha encarit la vida, eh!!) els Rolling Stones es van comprometre (una mica a contracor, pel que sembla) a fer un concert final a la zona de San Francisco i totalment gratuït. Tot sigui dit que el grup va esgotar les estrades de tots els concerts d'aquella gira i es van emportar un bon pessic dels beneficis que els van quedar després d'esgotar totes les reserves de whisky i altres elements «polsosos».
El concert a Altamont es va celebrar, finalment, enmig de molts impediments. A banda dels Stones hi van participar els Grateful Dead, Jefferson Airplane, Crisby, Stills & Nash, els Flying Burrito de GramParsons i Santana. Va ser un gran esdeveniment als Estats Units. Hi van acudir unes 300.000 persones. Impressionant. Els Àngels de l'Infern eren els encarregats de la seguretat i la cosa se'ls va escapar de les mans. Van començar a repartir a tort i dret, públic i músics. Les baralles al davant de l'escenari van acabar amb un jove de 18 anys, negre, Meredith Hunter, apunyalat per un Hell Angel. A l'escenari sonava Under My Thumb. Un centenar de persones més van ser ferides pels motoristes. Fi de l'edat de la innocència dels Rolling Stones. I fi de l'«estiu de l'amor».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema