L'últim dissabte de Cap Roig d'aquest estiu va ser doble: Mishima i Joan Miquel Oliver compartien l'antepenúltima nit. La pluja que havia caigut unes hores abans del concert va obligar el públic a abrigar-se. Amb aquest ambient fred, el mallorquí Joan Miquel Oliver no va poder lluir de bon principi la seva camisa blau cel, que s'havia planxat per a l'ocasió, tal com va explicar ell mateix. Després de les primeres cançons, Oliver ja es va treure el jersei perquè el públic cada cop estava més animat. Ara bé, quan Mishima va agafar el relleu al mallorquí, es va fer evident que la majoria dels assistents s'havien desplaçat a Cap Roig, sobretot, per vibrar amb el grup barceloní. Les espurnes que va encendre Oliver, amb temes com "Hansel i Gretel" i "Surfistes", es van convertir en un foc explosiu amb Mishima. Als instruments habituals d'aquest grup, s'hi van sumar un trio de vent i un violí. El saxo, la trompeta, el trombó i el violí van animar encara més el públic, que ja no va aguantar assegut i es va posar dempeus per ballar "La forma d'un sentit". No va faltar cap de les cançons imprescindibles de L'ànsia que cura, com "Aquí hi va un do", tot i que altres temes es van presentar amb un format diferent: a "Els vells hippies", el violí i la trompeta van dialogar en un duo fascinant. Gairebé tots els assistents de dissabte de Cap Roig es van tornar a aixecar de les cadires amb "La tarda esclata" i "Tot torna a començar". Amb els crits de "Carabén, president", el públic es va guanyar dos bisos. A la darrera cançó, "El camí més llarg" el cantant va demanar: "Si us plau, no triguem a tornar-nos a veure".