And... ladies and gentleman, vet aquí una Motortown Revue a l'estil de Peralada. A ritme d'un triple concert de música negra, el festival va tancar aquest cap de setmana la seva vint-i-novena edició. Acostumat a les grans vetllades de lírica i dansa del festival, l'auditori dels jardins del castell va acollir la Black Night per traslladar els espectadors a l'Amèrica de la dècada dels 50 i 60, els anys forts del rythm&blues, el soul o el gospel. Plantejada com aquells recitals col·lectius que la discogràfica Motown organitzava llavors per a presentar el bo i millor del seu catàleg musical, el festival va ser l'escenari de la Penniman Records R&B Revue, que va congregar al certamen altempordanès tres formacions ben diferents aixoplugades sota un mateix segell: The Sey Sisters, The Limboos i The Excitements.

Les encarregades d'obrir la festa van ser les tres germanes Sey, que van entrar en escena ballant -o gairebé surfejant- mentre la banda començava a tocar. Van anunciar "una nit de música poderosa, amb veus meravelloses" i van convidar els assistents a cantar, "perquè la gràcia del gospel és que pot cantar tothom" Provinents de Ghana, van mostrar amb cançons com Walk with me, Storm is passing overSave me Jesus la seva particular barreja de soul, funk i gospel d'arrels africanes abans de tancar amb So soon.

Amb un rapidíssim canvi de músics sobre l'escenari -alguns instruments, com la bateria, no van deixar de sonar en cap moment-, Peralada va canviar les divertides coreografies de les Sey per la música dels gallecs The Limboos, que presentaven Space Mambo, maraques en mà. Salpebrant amb tocs llatins les melodies del R&B en cançons com Nervous, Early in the morning Keep your hands out of my pocket, van prometre "compartir més música negra i més balls" als assistents, que els van prendre la paraula.

L'àgil traspàs de poders i instruments entre bandes es va repetir amb l'arribada de The Excitements. Capitanejats per la magnètica Koko Jean Davies, els catalans van encetar el tram final de la vetllada amb cançons com Take the bitter with the sweet, Sometimes too much ain't enough o Ha, ha, ha, en què la cantant va demanar la complicitat dels espectadors en els corus. Després de dedicar I've bet and I've lost again als "amics, fans i a tothom que tingui un somriure a la boca", Koko va fer ballar tothom amb Keep your hands off, Fishing pole i I believe you.

La Black Night va acabar amb In the basement, amb la quinzena de músics de les tres formacions de Penniman reunits sobre l'escenari de Peralada preguntant-se allò de: "On podem fer festa tota la nit?".