Al'estiu tot cuca viu. I la música pren una nova dimensió: concerts, festivals, actuacions... els músics ocupen els carrils de les carreteres, locals, interestatals o autopistes. Amunt i avall, d'actuació en actuació, en solitari o compartint escenari, en gires personals o en concerts multitudinaris. Els festivals són un gran invent de la humanitat: la possibilitat de veure un bon grapat de grups o artistes d'una revolada i la sensació de tribu, de convivència, d'aïllament de la resta del món... de Woostock al Canet Rock de fa uns dies. Sí, la música és per a l'estiu.

De fet, la música està pensada per ser interpretada en directe. El disc, el vinil, el cd, l'eteri format digital, són només una carta de presentació. Cert, hi ha música que no pot ser interpretada en directe: els Beatles van deixar els escenaris per, entre altres coses, la complexitat creixent dels seus discos; i una actuació dels Pink Floyd, en tota la seva dimensió, és un dels actes musicals més suprems i extasiants d'aquesta religió pagana anomenada rock and roll.

Al damunt dels escenaris han passat grans coses: Bob Dylan s'electrificava al crit de Judes, Jimi Hendrix al·lucinava el món sencer amb la seva guitarra a Woodstock, la veu de Janis Joplin es trencava en un munt d'escenaris, els Who destrossaven els instruments com a marca de la casa, o els Beatles improvisaven la seva darrera actuació en un terrat de Londres... I a casa nostra, l'any 1986 el festival Medes Rock es convertia, a l'Estartit, en hereu dels mítics i històrics concerts de Canet i en precursor d'altres com el Doctor Music Festival. Aquests dies recordem els 40 anys del primer i històric concert dels Rolling Stones a Catalunya, al mateix lloc que ho van fer els Beatles uns anys abans.

L'especial situació geogràfica de les nostres comarques i el fet de ser un important destí turístic ha fet de les nostres terres una de les que poden gaudir de més festivals i actuacions musicals per centímetre quadrat. Festivals de tot tipus, de clàssica, de jazz, de blues, de músiques del món... Festival ben definits i encarats, amb perfil propi i idees clares, conviuen amb festivals melting pot, receptacles de grans noms, que es mouen principalment en el terreny de la nostàlgia... Als anys 70, les discoteques de Platja d'Aro van ser la punta de llança de les actuacions musicals a casa nostra.

D'Elton John a Bob Dylan, de Manolo Escobar a Rod Stewart (uff!! salvant les distàncies, eh!), de Màquina a Chuck Berry... I de Nova York a Platja d'Aro. Pugem a la furgoneta i iniciem, al llarg d'aquest estiu, el nostre màgic i misteriós viatge per les carreteres del rock.