Acabat de ser nomenat Sir per la reina d'Anglaterra, el septuagenari Rod Stewart no ha perdut cap dels seus trets identitaris, de la veu inconfusible a l'energia i el carisma d'una icona, amb un vestuari com a mínim qüestionable i un pentinat que, no per exagerat, deixa de ser envejable a la seva edat. Amb 55 anys de carrera a la motxilla, tampoc l'ha abandonat la capacitat de trobar a l'escenari l'equilibri entre l'entreteniment i la substància. I això és el que va portar ahir al festival de Cap Roig: una bona festa.

Quan faltaven encara uns minuts per les 10, va arrencar amb "Having a party" i "Some guys have all the luck". El públic amb prou feines s'estava asseient, i ja va anar bé, perquè molts es van quedar drets per ballar.

Una gran banda

Amb sabates platejades, americana blanca, l'habitual pentinat tronat i una gran banda al darrere, va prometre una vintena llarga de cançons en 90 minuts separats per un petit interval perquè "fa molta calor i haurem d'anar a buscar una cervesa". Convidant tothom a passar una bona estona, va continuar amb "This old heart of mine (is weak for you)" mentre corria d'un costat a l'altre entre cinc coristes recobertes de lluentons.

Remenant el cul, va prosseguir amb "Tonight is the night (gonna be alright)", amb els espectadors corejant amb ganes la tornada.

"És un bon començament, oi?" va dir. Va bromejar sobre el seu aspecte, que no el va frenar per triomfar com a estrella del rock, per a fer-ho lligar amb "Can't stop me now", abans de pallassejar al ritme de les primeres notes de "Forever young", que va fer tot coquetejant amb dues coristes vestides a l'escocesa pe posar un toc celta al recital.

De genolls va versionar "Downtown train", de Tom Waits i va deixar que el saxo brillés sol i arrenqués els aplaudiments de l'audiència.

"Sweet little rock and roller" va arribar amb Stewart ballant frenèticament i estirant-se a terra. Només es va aixecar per a xutar pilotes de goma al pati de butaques, que les entomava tot movent-se amb "Stay with me", de la seva època a Faces.

Aquí va tallar el concert i, passats uns deu minuts, el va reprendre disfressat de daurat, onejant una bandera blanca i amb "Rhythm of my heart" i l'estupenda "Maggie May", de les més ben rebudes. Assegut en una cadira, va declarar el seu amor al públic i, bressolat per una arpa, va interpretar "The first cut is the deepest", de Cat Stevens; "I don't want to talk about it"; "Oh la la i Have you told you lately" de Van Morrison. Pel final va deixar "Hot legs, Sailing" i l'encomanadissa "Da ya think I'm sexy".

El britànic quasi no surt dels Estats Units, però ha passat per la Costa Brava per acabar una minsa gira europea que fa uns dies es va aturar a Madrid. Va ser al Teatro Real i hi van assistir en Felip i Letizia. Com a la Costa Brava, hi va demostrar que, fins i tot en tan monàrquic entorn, només ret vassallatge als reis de l'espectacle i del rock.

El director de Cap Roig, Juli Guiu, confessa que fa anys que lluitava perquè Stewart formés part del cartell del festival. Veient les ganes que hi posa ell i l'entusiasme d'ahir a Calella, ja es pot posar a treballar perquè Sir Rod torni com més aviat millor.