«Una jove troba un cadàver mentre jugava al Pokémon Go». «Un home gairebé mor en intentar atrapar un Pokémon». «Descobreix la infidelitat de la seva parella gràcies al Pokémon Go». «El museu d´Auschwitz prohibeix jugar al Pokémon go per respecte a les víctimes». Poden semblar titulars surrealistes, però tots són verídics. En pocs dies, Pokémon Go, el nou joc de realitat virtual per a mòbil de Nintendo, s'ha convertit en un autèntic fenomen global que ha enganxat milions de persones i ha aconseguit multiplicar el valor de la companyia a la borsa. Girona no s´escapa d´aquesta febre. Si veu un vianant amb el mòbil enlaire al mig de la ciutat, probablement no estarà fent una foto ni buscant cobertura, sinó intentant «caçar» un Pokémon.
El sistema de joc és tan senzill com addictiu. El joc utilitza el sistema de posicionament global de l´smartphone per detectar on i en quina posició es troba el jugador en la vida real, per tal de fer aparèixer un personatge de Pokémon a prop d´ell, a través de la pantalla del mòbil. A partir d´aquí, l´usuari ha d´intentar atrapar el personatge i, a mesura que es va movent, van apareixent més i més Pokémons. Aquesta combinació de joc entre la realitat física i la virtual es coneix com a realitat augmentada.
Pokémon Go -que ha superat les expectatives dels seus propis creadors- ha despertat la nostàlgia de tota una generació de joves adults que, de petits, van jugar a Pokémon amb una consola des del sofà de casa. Aquest és el cas de la llagosterenca Cristina Gironès, que ja s´ha descarregat el joc. «Quan era petita, jugava a Pokémon a la Game Boy. Això és el mateix, però en lloc d´estar assegut, pots experimentar com és ser, de veritat, un entrenador de Pokémon. Me´l vaig descarregar per poder viure en primera persona allò que de petita m´imaginava», assenyala Gironès. Ella viu als afores del poble i per tant troba pocs Pokémon, però assegura que activa el joc quan va a la ciutat. Tots els seus amics també hi juguen, però cap d´ells ha xocat contra un fanal ni ha tingut cap problema. «Has d´estar molt enganxat perquè et passin aquestes coses», opina. Tot i això, creu que serà una moda efímera. «Jo crec que durarà una o dues setmanes i després ningú se´n recordarà», indica.
En canvi, l´Anna Garcia, de Caldes de Malavella, no havia jugat a Pokémon de petita, però s´hi ha enganxat a través de dos amics. «El que em fa més gràcia és que tinguis un mapa del poble i, mentre vas caminant pel carrer, vibri el mòbil i puguis caçar Pokémons», assenyala. Segons indica, és una bona manera de fer el camí més amè quan baixa a comprar el pa. I no és l´única. «Hi ha hagut un boom força important. Molta gent està enganxada, vas caminant per Girona i veus tot de gent jugant», indica Garcia.
«Una gimcana mundial»
El programador informàtic Jaume Sebastià creu que el fenomen no ha fet més que començar, i creu que encara sortirà més de mare. «Veurem coses com gent intentar entrar en propietats privades per atrapar un Pokémon, concentracions de gent amb els ulls fixats en el mòbil que estaran celebrant un torneig...», vaticina. Segons indica, part de la gràcia del joc és que Nintendo ha sabut crear «una gimcana virtual mundial, i a la gent li agrada molt caminar i interactuar amb el seu entorn».
Nintendo ha vist com les seves accions han acumulat en pocs dies una pujada del 56,65% a la Borsa de Tòquio. Caldrà veure, a partir d´ara, fins on arriba el fenomen.
