El Festival de Jazz de l'Estartit, convertit ja en el festival de referència de la Costa Brava, va arrencar divendres amb una programació coherent i seductora que el consoliden, ja en la tercera edició, com una de les cites ineludibles del panorama del jazz internacional. L'encarregat de la sessió inaugural va ser el britànic Miles Sanko, que ja és conegut a les nostres terres després de la seva participació al Black Music Festival de Salt.
Si als anys seixanta van ser els grups britànics els que van donar un tomb a la música rock que havia nascut als Estats Units, sembla que ara són els joves músics anglesos els que estan revolucionant l'escena de la música soul.
Entre ell, Miles Sanko destaca de manera intensa. Amb només dos discos publicats Born is Black & White (2013) i Forever Dreaming (2014), s'ha convertit en una nova estrella musical, valorada per la seva intensitat i apassionament i per la complicitat amb el públic que es manifesta tant als concerts com en la definició dels seus discos. Sanko es va posar, efectivament, el públic a la butxaca ben aviat i el va fer participar de manera festiva al concert. Amb una veu prodigiosa i una sòbria però elegant posada en escena que recordava aquell estil inconfusible dels soulmen americans, el músic britànic, nascut a Ghana, va repassar temes dels seus dos àlbums publicats i va oferir un tast ("un regal" va dir) del que serà el seu proper disc, que apareixerà aquesta tardor.
Elegància, potència i sensibilitat, característiques que defineixen un gènere que es mou entre el so de Motown i el de Stax. Sanko va voler fer un homenatge a un dels seus ídols, el turmentat Marvin Gaye, i alhora recordar de manera sentida les víctimes de la tragèdia de Niça, amb dos temes reivindicatius del músic americà: Mercy Mercy me (The Ecology) i What's Going On. Miles Sanko, acompanyat pels seus joves i talentosos músics, va demostrar a l'Estartit que és una jove promesa de la música soul, però, sobretot, va confirmar que el futur que l'espera serà encara més brillant.
