El somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare, va ser precisament l'obra seleccionada per servir de fil conductor de l'espectacle. Àngel Llàcer en llegia fragments que enllaçaven les intervencions dels cantants i de l'orquestra, que havien estat precedits per un vídeo en el qual artistes que han participat en alguna de les trenta edicions de Peralada, com Plácido Domingo, Sara Baras, Josep Carreras, Tortell Poltrona, Tamara Rojo, Teresa Berganza, Mario Gas o Joan Manuel Serrat, entre molts altres, anaven descrivint de manera breu què significava per a ells el festival: Passió, afecte, la Champions, música, cultura, art, nits de somni... són algunes de les paraules que es van escoltar en aquesta introducció, i que Llàcer va recuperar al final del muntatge, just abans de proposar un brindis per Carme Mateu de Suqué, impulsora del certamen artístic peraladenc. "Gràcies per aquests trenta anys de nits de somnis, per aquests trenta anys de nits d'art i de cultura que ja formen part de la nostra història", va dir-li Àngel Llàcer, mentre Carme Mateu agraïa dempeus l'ovació que li dedicava el públic.

Va ser el punt i final a un espectacle commemoratiu que havia començat més de dues hores i mitja abans i que va estar protagonitzar per intèrprets i músiques amb molta relació amb la història del Festival de Peralada. De fet, quatre dels cantants ja havien actuat al certamen, i només s'hi estrenava el baríton Ambrogio Maestri, encara que en realitat substituïa Leo Nucci, que no havia pogut participar en l'espectacle. Tampoc no havia estat mai a Peralada el jove i entusiasta director d'orquestra Daniele Rustoni, que ocupava el paper previst inicialment per a Ruggiero Raimondi. Però Rustoni va saber transmetre tota la seva energia als músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que van brillar en les seves interpretacions. Com també ho van fer -no podia ser d'altra manera- els cinc cantants elegits per a l'ocasió, que es troben entre els millors del món i han portat la seva qualitat pels escenaris més prestigiosos de l'escena operística internacional. Les sopranos Eva-Maria Westbroek i Sondra Radvanovsky, el tenor Marcelo Álvarez i els barítons Carlos Álvarez i Ambrogio Maestri van interpretar àries i duets d'òperes i compositors relacionats amb la història de Peralada: Guillaume Tell de Rossini, Falstaff, La forza del destino i Il Trovatore de Verdi, Le Cid de Massenet, Tosca de Puccini i Andrea Chénier de Giordano Bruno. L'orquestra també va fer sonar fragments de Les vêpres siciliennes (Verdi) i Manon Lescaut (Puccini), mentre una pantalla gegant situada al seu darrere anava projectant imatges d'espectacles d'anteriors edicions del certamen.

En els bisos, Marcelo Álvarez i Carlos Álvarez van proporcionar una certa sorpresa a l'audiència en recórrer a la sarsuela, amb fragments de La tabernera del puerto i La del Soto del Parral, respectivament, mentre que Sondra Radvanovsky també ho feia en optar per una peça del musical My fair lady, I could have danced all night, que posava el punt i final a l'espectacle. Abans, és clar, de la irrupció de Llàcer a l'escenari, el seu brindis dedicat a Carme Mateu de Suqué, i la interpretació a càrrec de tots els cantants i de l'orquestra de l'imprescindible brindis de La Traviata.

Un final a l'altura d'una festa plena de passió, art, cultura i, sobretot, música, com ho han estat els trenta anys del festival de Peralada que s'hi commemoraven.