En Marco va arribar a la Fundació Mona el març del 2001 després de ser rescatat del remolc d'un camió abandonat, on feia vuit anys que vivia tancat en una gàbia amb vuit ximpanzés més. Pertanyia a un domador de primats, que els ensinistrava i després els llogava per participar en campanyes publicitàries, pel·lícules i espectacles de circ. Lluny de la vida de penúries que vivia darrera les càmeres, en Marco va començar a actuar des de petit, protagonitzant espots televisius per a Estrella DammTeleline. Un passat similar al del seu company Toni, que tot i néixer en llibertat, va ser capturat a la selva i venut al mateix propietari, que l'exhibia en platós de televisió i el llogava per actuar en campanyes publicitàries. Una de les últimes, un anunci de McDonald's, on interpretava un infermer. Tota una paradoxa. Tots dos ximpanzés van ser trobats dins el mateix camió abandonat en un solar, en un estat indigne, on havien estat confinats en gàbies en les quals gairebé ni es podien moure. En Toni, però, va haver de quedar-s'hi sis mesos més, després que el seu propietari presentés la documentació que acreditava que el posseïa de forma legal.

En Marco i en Toni van formar part del primer grup de ximpanzés rescatat per la Fundació Mona, un centre de rehabilitació de primats que va néixer en detectar que l'Estat espanyol era un punt negre en l'entrada d'animals a Europa. A dia d'avui, el centre es fa càrrec de ximpanzés i macacos, provinents del tràfic il·legal. Tots ells marcats pel maltractament i l'explotació, llogats a circs ambulants, zoològics, xoustelevisius, campanyes publicitàries o fins i tot reclutats en llars i educats com éssers humans. Aquest va ser el cas d'en Víctor, un ximpanzé que va ser arrabassat de la seva mare a Mali i venut a un matrimoni francès, que el va educar com un fill: menjava a taula, portava roba i bolquers, li organitzaven festes d'aniversari i fins i tot el duien a l'oficina. Fins que en un viatge en cotxe, va trencar un vidre i va intentar escapar-se. A partir d'aquell moment, els seus propietaris van prendre consciència de la seva força però tampoc van voler desfer-se'n, i el van tancar en una gàbia al jardí, on va viure fins als 14 anys. Un ximpanzé que en arribar al centre, era més humà que primat.

A dia d'avui, la Fundació Mona té una llista d'espera de 25 ximpanzés per ser rescatats arreu de l'Estat, que malviuen en situacions similars a les que van patir en Marco, en Toni o en Víctor. Però el centre ha hagut de posposar els rescats perquè no disposen de gàbies d'associació disponibles, que és on els primats acabats d'arribar inicien la fase de socialització amb la resta de ximpanzés del centre. Després de viure anys en solitud i en pèssimes condicions, la Fundació Mona els proporciona una segona oportunitat per viure el dret a la pròpia vida, una vida més digna i lliure, on dia rere dia treballen per una recuperació física i emocional.