És el seu debut a Peralada, i a més ho fa en el 30è aniversari del Festival.

M'il·lusiona moltíssim fer aquest debut a Peralada. Ja sabia per avançat que és un festival molt important, i a més em causa molta alegria poder-hi debutar amb un dels més rols preferits.

Ja ha interpretat Liu en anteriors ocasions, i diu que és un personatge que s'aprecia molt. S'hi sent identificada, d'alguna manera?

M'agrada molt perquè és un personatge molt proper al que pot arribar a sentir la majoria de la gent. Més que Turandot, que és el rol principal, la gent crec que es commou molt més amb aquest altre rol, que és més amorós, més proper als sentiments comuns. A més, és un rol molt fort, una de les parts musicals que Puccini va escriure amb més cura i inspiració.

A més, ja havia coincidit anteriorment amb Iréne Theorin, Turandot.

Sí, l'any passat, a les termes de Caracalla, que vam cantar juntes en vuit funcions de Turandot. De fet, amb bona part de l'equip ja havíem treballat junts. Ens coneixem i això ho fa tot millor, més fàcil.

Com és treballar amb un mestre com Mario Gas?

Molt bé, perquè és molt lliure, et deixa aportar coses al rol.

Què aporta vostè a Liu?

Jo crec que molta més maduresa. A costa d'haver fet tantes funcions, la sento ja part de mi. A més, és un rol que arriba molt fàcilment a la gent. Es pot exprémer molt.

Amb 32 anys ja porta una trajectòria important a les espatlles. Quins són els seus referents?

Sense dubte, un model que sempre he admirat moltíssim és el mestre Plácido Domingo, per la seva força i energia que té. Porta 50 anys cantant i continua com nou. Això és quelcom que admiro moltíssim.

Al setembre tindrà un paper protagonista a Madame Butterfly, també de Puccini.

Sí. Debuto també al Teatro Massimo de Palermo. Ara estic amb els assajos i ho estic disfrutant molt.

Quins rols li fan il·lusió i encara li queden per fer?

M'agradaria treballar en El Trobador.

Fa poc es va celebrar a Catalunya la Nit de l'"pera, amb projeccions a l'aire lliure a tot el territori. L'òpera viu un bon moment, a Catalunya?

Jo crec que és fabulós el que s'està fent amb les pantalles, per acercar l'òpera a la gent que no la coneix gaire. És un bon motiu perquè la gent pugui conèixer-la per casualitat, li cridi l'atenció i s'hi enganxi.

Hi ha, generalment, la idea que l'òpera és elitista.

Sí, es creu que és per a un públic reduït, però és per a tot tipus de gent. N'hi ha per tots els gustos.

Fa un parell d'anys que viu a Catalunya. Com s'hi troba?

Em sembla meravellosa. Feia dotze anys que volia viure aquí, per a mi era com un somni. Volia venir des que tenia dinou anys, quan vaig fer el concurs de Viñas. Barcelona em sembla fascinant, perquè té de tot: mar, muntanya, la gent és molt amable... és un dels millors llocs de tot Europa per treballar.

Vostè és de Mèxic. Llatinoamèrica gaudeix, amb l'òpera?

Com sempre, és molt més difícil treballar a Mèxic que aquí. Per això, tots els cantants emigrem cap als EUA i sobretot Europa perquè aquí hi ha molta més tradició d'òpera, i milions de teatres on cantar. Aquí hi ha moltes més oportunitats.