Rafael Amargo · «Bailaor» de flamenc

«A l'estranger es veu el flamenc com una cosa exòtica, i a Espanya el relacionem amb el tòpic»

Rafael Amargo està pletòric. Després de dos anys a Itàlia, fent un programa per a la RAI, va tornar a Espanya per fer de jurat a «Top Dance» , un programa que va durar molt poques setmanes en pantalla. Lluny de desanimar-se, però, Amargo té espectacle en cartellera al Teatro La Latina de Madrid, nous projectes televisius i aprofita l'estiu per presentar el seu espectacle «Íntimo». El dia 6 serà al festival Portalblau de l'Escala.

27.07.2016 | 07:22
«A l'estranger es veu el flamenc com una cosa exòtica, i a Espanya el relacionem amb el tòpic»

Rafael Amargo actuarà el dia 6 d´agost al festival Portalblau de l´Escala, a l´escenari de la Mar d´en Massana. Segons explica ell mateix, interpretarà una coreografia «directa al cor», on combinarà el ball tradicional amb el més actual però sense perdre mai de vista l´essència del flamenc.

Ha promès portar un espectacle «especial» al festival Portalblau. En què consistirà?
Portaré un espectacle de format petit, molt adequat per a un festival així. L'espectacle s'anomena Íntimo i va molt directe al cor. És només música, no té dramatúrgia.

Actuarà amb el Mediterrani com a teló de fons. Hi ha alguna connexió, entre el Mediterrani i el flamenc?
L´escenari em sembla meravellós. Ballarem intensament amb el Mediterrani de fons i intentarem connectar amb tot el públic.

Defensa que cal tornar al flamenc «de veritat». Què té de dolent la fusió?
Les fusions em fan molta por, perquè la fusió pot portar a la confusió. Per això aquest espectacle és flamenc, no tant fusió.

El flamenc s'aprecia més fora d'Espanya que dins?
La resta del món és molt més gran, i per tant hi ha molta més gent a qui li pot agradar. Però és veritat que a l'estranger es veu com una cosa exòtica. Em tracten molt bé a tot arreu, aquí a Espanya també, però aquí el tenim més relacionat amb l'Espanya del típic i el tòpic, no se li veu serietat, sinó que es veu més aviat com un entreteniment. Jo crec que s'ha de reconèixer l'art, que és molt gran.

Es pot ser ballarí i viure'n, a Espanya? Ángel Corella, per exemple, va acabar fart de les traves de l'administració per poder crear la seva pròpia companyia.
Sí, conec els problemes que ha tingut i em causa molta pena, perquè jo crec que era un projecte molt interessant i se l'hauria hagut d'ajudar més, però és clar, estem en un país on les coses són molt i molt difícils, i hi ha qüestions prioritàries com la sanitat, l'educació... tot és molt complicat.

El flamenc i la dansa en general passen per un bon moment, a Espanya?
No, un bon moment no estem passant. Per començar estem amb un govern en funcions, de manera que tot el país està destarotat i això també repercuteix en el món de la cultura. I potser encara més la dansa, perquè és la més oblidada. No és bon moment per a la dansa, però nosaltres hem de seguir cantant i ballant per superar-ho.

Després de Top Dance, que va durar molt poc en pantalla, té ganes de tornar a la televisió?
Sí. Em ve molt de gust fer televisió, perquè té alguna cosa de teatre, és un mitjà que m'agrada fer. També vaig fer un programa a la RAI i de fet ara ja he gravat un programa en el qual col·laboraré, aquí a Espanya. De moment no en puc dir res.

Aquest tipus de programes serveixen per popularitzar la dansa i fins i tot despertar vocacions?
Sí, però jo tinc un pla, que és Madrid, al Teatro La Latina, on estic cada dia amb el meu espectacle. Fa tres setmanes que hi som i encara ens en falten quatre. Estar set setmanes en cartell amb una companyia pròpia a Espanya és impressionant.

Ballar davant d'un públic en directe no té res a veure a fer-ho a través de la pantalla.
Exacte, res a veure. El directe és el directe i és meravellós. Per això estic desitjant que arribi l'agost per ballar davant de tots els espectadors del Portalblau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema