Un dels documents fonamentals de la literatura musical és el llibre que Sam Shepard va dedicar a la gira de 1975 de Bob Dylan. El músic havia planejat una sèrie d'actuacions a la manera d'un festival itinerant per escenaris de «províncies» després de la detenció del boxejador Rubin Carter, a qui Dylan dedicaria el tema Hurricane, per motius racistes. Carter va ser condemnat per un triple assassinat en un judici ple d'irregularitats basades en el color de la seva pell, motius que no serien reconeguts fins al 1985, quan es va anul·lar la condemna.

Com si es tractés d'un circ ambulant, Dylan va muntar un espectacle en el qual hi havia músics com Joni Mitchell, T-Bone Burnett, Joan Baez o Roger McGuinn i també l'escriptor Allen Ginsberg i el mite Muhammad Alí, que va es implicar en la defensa del seu company. El jove Sam Shepard, que iniciava una carrera que el portaria a ser un dels grans homes del teatre contemporani, a banda d'escriptor, actor, ?guionista i fins i tot músic, va ser requerit per escriure el guió de la pel·lícula que havia de documentar aquella gira, la Rolling Thunder Review.

Finalment, Shepard va acabar escrivint una crònica d'aquella gira, un quadern de notes on plasmava més enllà dels esdeveniments el que va ser aquella estravagant troupe movent-se per un territori i en unes condicions gens amables. Com diria T-Bone Burnett, «era un autobús ple de músics i cantants i pintors volant a tota pastilla a altes hores de la matinada, fent una pel·lícula, escrivint cançons i tocant un dels rock and rolls més incendiaris, intensos i inspirats d'abans o de després».

Però al llibre Rolling Thunder: con Bob Dylan en la carretera, que va publicar l'editorial Anagrama, Shepard construeix alguna cosa més que un relat d'aquella gira. Dota tot el text d'un intensa aroma literària en la qual s'entrellacen històries curtes, poemes, descripcions de viatges amfetamínics i escenes per a una pel·lícula que no es va escriure mai. Tot plegat vist des de dins d'una estrafolària comunitat de músics que visitaven llocs on no se'ls esperava i que generaven, a parts iguals, estupefaccció d'uns centenars de dones jueves que juguaven al dominó xinès i l'admiració més fervent dels fans incondicionals.

Bob Dylan es trobava en aquells anys de mitjan dels 70 en una cimera de popularitat, prèvia a convertir-se en un mite icònic de la música. La música, en aquells moments, encara podia generar sentiments com il·lusió, ràbia, protesta, inconformisme, vitalitat... Aquest de Sam Shepard és un dels relats més intensos d'una de les grans èpoques de la música rock.