Amb 73 anys continua dalt de l'escenari. Segueix sense data de jubilació?

No penso jubilar-me. No podria deixar mai de cantar i compondre.

Què poden esperar els espectadors aquesta nit al Festival Portalblau?

Arribaré amb un nou format una mica més reduït de la meva banda habitual (tres músics i jo en lloc de sis). És un format més íntim. El repertori estarà format per molts temes coneguts però també n'hi haurà d'altres de caire més jazzístic.

Va publicar el seu darrer disc, Renacimiento, el 2013. Segueix treballant en nous projectes, o ara és moment de parar i mirar enrere?

Sempre tinc projectes en curs o en ment. En aquests moments acabo de fer un disc amb la meva fila Haydée, produït i arreglat per ella, que recull els temes clàssics de la meva obra. També presentarem a finals d'any un treball que vam gravar Miguel Núñez, el pianista del meu grup, i jo a piano i veu.

A Renacimiento recupera sons cubans oblidats. A més d'artistes, es considera «conservador» o «historiador» de la música cubana?

Crec que tota la meva obra mostra un respecte absolut per totes aquestes variants musicals cubanes que són l'arrel de la meva música, alhora que la recupero i l'homenajo la transformo en la meva pròpia sonoritat.

Quina música s'està fent en aquests moments a Cuba?

Cuba, igual que Brasil i els Estats Units, són laboratoris enormes de música pròpia que s'ha convertit en universal. A Cuba hi ha trans compositors i intèrprets, potser també els estils més comercials han contaminat una mica el panorama musical, però essencialment s'estan fent coses de gran qualitat.

Què va significar el concert dels Rolling Stones a l'Havana?

Va ser novedós que arribés una banda d'aquest calibre al país, però no crec que hagi tingut una repercussió més enllà d'això.

Ha qualificat l'obertura cubana de «maquillatge» i s'ha mostrat molt escèptic amb ella. Com veu el futur del país en aquest nou camí que està començant?

No crec que Cuba estigui començant cap camí nou, és el mateix amb altres formes o aparença, sobretot per a la resta del món. Per això vaig parlar de maquillatge.

Es pot seguir essent revolucionari en l'era de la globalització?

Ser revolucionari és un estat que trascendeix qualsevol entorn o moment, és un compromís amb la justícia i l'humanisme. Aquesta consciència és independent del moment històric, i jo en aquest sentit segueixo essent un revolucionari encara que Cuba o el món ja no siguin el mateix que fa unes dècades.

Les xarxes socials, en aquest sentit, mobilitzen o «adormen» la societat?

No m'interessa gaire aquest món, no aconsegueixo adaptar-m'hi. Però com a observador realment crec que la gent només es comunica, informa, etc a través d'aquests mitjans, viu en el món de forma virtual, sense compromisos, d'una forma artificial.