El director Mario Gas ja té a punt la versió de l'òpera Turandot, de Giacomo Puccini, amb la reclamada Iréne Theorin de protagonista, que estrenarà al Festival de Peralada el dia 6 d'agost. Una peça, va assegurar, que aposta per l'«essencial», «sense un gram del que és superflu».

Acompanyat per part de l'elenc de cantants, així com pel director musical, Giampaolo Bisanti, i l'escenògraf Paco Azorín, Gas es va confessar «fascinat» des de nen per aquesta òpera sobre la inevitabilitat del desig, amb una princesa oriental de protagonista, pertanyent a una monarquia autoritària, en una història en la qual no són aliens ni l'amor, ni la ràbia, ni la passió amorosa, ni la sensualitat, ni la mort.

Amb uns vincles profunds amb els responsables del Festival de Peralada, en el qual ja ha participat altres vegades, el director va recordar ahir que mai fins ara s'havia emportat aquesta peça a l'escenari altempordanès, fet que per a ell suposa una «responsabilitat». Tot i això, es va mostrar tranquil gràcies al «meravellós equip» amb el qual està treballant, des del director d'orquestra fins a l'últim intèrpret del repartiment.

Gas va assegurar que ha apostat per una «proposta essencialista, a partir del que expressa la música i la veu» de l'òpera inacabada de Puccini, escollint com a final la composició de Franco Alfano a partir dels apunts que va deixar el mestre.

«M'agrada mirar el teatre -va subratllar Gas- posant en escena el que és necessari, sense un gram del que és superflu, innecessari. Que s'expressi i que arribi al públic la columna de la història amb la màxima potència».

Paco Azorín, amb el qual ja ha treballat d'altres vegades, va apuntar que Mario Gas «ha omplert l'escenari d'idees i poques coses». Pel que fa a l'escenografia, va assegurar que va «de més a menys», contribuint a transmetre «la passió i el respecte que Mario, des de la llibertat més absoluta, demostra per la música».

L'italià Giampaolo Bisanti, que debutarà a Peralada, va destacar la unió que existeix entre la direcció d'escena i la musical, «cosa que no sempre passa». De la mateixa manera, també va lloar l'Orquestra del Liceu pel «el rigor i la disciplina» que ha arribat a tot l'equip. Des del seu punt de vista, Turandot és, a nivell instrumental, una obra que «diverteix molt, amb moltes onomatopeies, havent de controlar sempre els instruments de metall».

«Una feminista avançada»

Per la seva banda, Iréne Theorin, una de les sopranos dramàtiques més reconegudes mundialment i que també s'estrena a Peralada, va recordar que fa deu anys que interpreta diferents versions de Turandot, amb més de cent representacions, i va assenyalar que aquesta és «una producció molt especial». En la seva opinió, Turandot «no ha de ser vista com una princesa de gel i freda, sense cor, sinó com algú aterroritzat, amb por de casar-se». «En el fons és com una feminista avançada, que vol trencar la tradició del matrimoni, però acaba caient en l'amor» va afegir.

El tenor Roberto Aronica, que interpretarà Calaf, va mostrar la seva satisfacció per un paper al qual aspira qualsevol cantant i que en aquesta posada en escena llueix «un vestuari espectacular, que recorda als que porten els personatges de Joc de Trons», una de les seves sèries prefereides.

Per a Andrea Mastroni, el baix que donarà vida a Timur, el seu paper és un altre repte perquè és algú que commou, «cosa que exigeix una gran capacitat per part de l'intèrpret», mentre que Maria Katzarava, cantant mexicana de pare georgià, que debuta també a Peralada, es va mostrar molt il·lusionada per donar vida a Liú, un paper del qual n'ha après molt de la mítica Mirelli Freni.

La música anirà a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i les veus de Josep Fadó, Francisco Vas, Manel Esteve Madrid, Vicente Esteve Madrid, José Manuel Díaz i el cor Intermezzo, dirigit per Enrique Rueda, completen la resta del repartiment. El vestuari de l'espectacle -que Gas ha volgut dedicar al seu amic recentment mort José Antonio Gutiérrez, Guti- ha anat a càrrec d'Antonio Belart.

L'obra, que té totes les entrades venudes tant el 6 com el 8 d'agost, és possible gràcies a la producció pròpia del Festival de Peralada i s'afegeix a d'altres títols anteriors com Andrea Chénier, de Giordano, estrenada el 2014, i Otello, de Verdi, de l'any passat.