Loquillo ·Cantant.

«En la música, com en la vida, hi ha una selecció natural»

José María Sanz, "Loquillo" (Barcelona, 1960) pujarà demà a la nit a l'escenari del Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, per presentar el seu darrer disc, "Viento del Este" i fer un repàs a tota la seva trajectòria. També actuaran Izal i Elefantes.

31.07.2016 | 08:15
«En la música, com en la vida, hi ha una selecció natural»


El seu nou disc s'anomena Viento del Este perquè diu que és el que neteja, que regenera. Ho necessitava?
Necessitava, en certa manera, posar les coses en ordre després de 35 anys de trajectòria. El disc anterior, Código Rocker, era un disc de gènere. Havia remodelat la banda i això feia que, juntament amb els temps que estem vivint, aquest fos el títol perfecte per a un moment així.

Ha triat 12 temes, però en tenia 22 de preparats. Se'l veu en forma.
Treballo amb els millors compositors del país. Per una banda, de la generació a la qual pertanyo, amb autors com Sopeña, Sabino Méndez o Carlos Segarra, i per l'altra amb tot un elenc de noves generacions com Igor Paskual, Mario Cobo, el poeta Carlos Zanón o fins i tot l'autor madrileny Leiva.

El rock espanyol passa un bon moment, o Operación Triunfo ha fet molt mal?
Amb una trajectòria com la meva, he vist passar a molts per davant meu. Sé com funciona això, tot és cíclic, hi ha moments millors i pitjors i simplement un ha de saber mantenir-se dalt de l'onada.

El primer tema és tota una declaració de principis: Salud y rock'n'roll. És per allò que els vells rockers no moren mai?
No, això és una percepció d'una època anterior a la meva [riu]. És un poema de Gabriel Sopeña i Juan Mari Montes, que van compondre especialment per a mi a partir d'una entrevista que vaig fer. Van agafar les meves declaracions i a partir d'aquí van crear una cançó. Com et dic, col·laboro amb el més granat de la composició a Espanya, i sobretot treballo amb molts poetes contemporanis. Això es veu reflectit en les lletres.

Vostè va dir: "Intento fer anys sense envellir". Se'n surt?
Sí. És fonamental tenir contacte directe amb el carrer i estar en contacte amb les noves generacions. He treballat amb els millors de la música contemporània, bandes sonores, teatre, he escrit tres novel·les... no m'he tancat mai en una masia a esperar que vingui la inspiració. Sóc una persona molt urbana i intento estar sempre allà on passen les coses. Sempre he estat un cul inquiet, no entenc aquest ofici d'una altra forma. No m'he quedat mai tancat en la meva pròpia bombolla, m'agrada estar en continu moviment.

Ha venut més de tres milions de còpies.
La meva trajectòria és àmplia, i això fa que tingui tres generacions que d'alguna manera han crescut amb les meves cançons. I això, cada any que passa va calant més. En la música, com en la vida, hi ha selecció natural, i jo he estat dels pocs que mantenen una força en directe de la meva generació.

Fa una versió de Me olvidé de vivir. No hagués dit mai que Loquillo versionaria el mateix tema que Julio Iglesias.
Jo sóc seguidor de Johnny Halliday, hem gravat junts. És una cançó que s'ha fet en cent mil idiomes, en no sé quants països i amb multitud d'intèrprets. Julio Iglesias és un més, i genial, perquè és l'espanyol que més discos ha venut a tot el món. S'ha de tenir respecte per la gent quan arriba a un estatus d'aquest calibre. És cultura popular.

Què es trobarà el públic a Porta Ferrada?
Bé, fa molts anys que no passem per aquí. Veurà a la millor banda de rock de l'Estat espanyol, i sense dubte el millor repertori que pot oferir un artista ara mateix. Porto 38 anys de trajectòria, que a més celebro d'aquí dues setmanes, o sigui que el meu repertori dóna per a molt. Així ens ho confirmen les vendes, i també el concert que hem organitzat a la plaça de Las Ventas de Madrid, on hem esgotat entrades amb diversos mesos d'antelació. Això et dóna una idea de la situació en què estic jo i està la banda. D'altra banda, després de la gira espanyola farem una gira europea per acabar a Llatinoamèrica. Ens espera un any i mig molt llarg, i per nosaltres ara és com si estiguéssim començant temporada.

I quan acabin, a celebrar els 40 sobre els escenaris.
Bé, suposo que s'hauran de fer aquestes coses, però insisteixo que en aquest món, i en la vida general, ets l'últim que has fet. En aquest sentit, l'últim treball és el que marca sempre, i això és una putada, perquè a vegades no es valora un artista per la seva trajectòria sinó pel seu últim treball. Per això és important seguir. El més important d'un artista és l'escena final, i si no que ho preguntin a David Bowie, que va fer una escena final perfecta. A vegades, desgraciadament, es coneix els artistes per la seva escena final, no per la seva trajectòria. Però jo intento no renegar gens del passat, mantenir el repertori que coneixen diverses generacions i mirar cap al futur.

També es jutja els artistes pel que diuen ells de les xarxes socials.
Si estàs en aquest món i en el dia a dia, has de saber cavalcar l'onada i posar-te a surfejar. Amb el que ha avançat la tecnologia en més de 30 anys, hem anat el més lluny possible. Si no, no hauria aconseguit donar-me a conèixer a tots els països que visito. Tot té la seva part positiva i negativa, i al final tot s'acaba posant al seu lloc. Es deia, fa uns anys, que els discos en vinil desapareixerien, i no ho han fet. Tenen un mercat i cada cop més potent. La música digital la pots escoltar pel carrer, perquè estiguis a qualsevol lloc i et puguis posar a escoltar la teva banda preferidaÉ i a l'hora de poder visionar qualsevol cosa, a nosaltres ens facilita molt el treball. S'ha de saber estar amb les noves tecnologies, saber desenvolupar-les i saber què cal fer-hi . En aquest sentit no sóc una persona que visqui en el segle XX. Sóc del segle XX, però per activa i per passiva estic en el XXI.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema