Arriba l'estiu, la calor i el tan esperat descans laboral. I amb aquest, les vacances i la perspectiva de descansar, agafar forces i canviar de rutina però, ens hem aturat a pensar que viatjar també pot ser molt positiu per al cervell?

Nombroses investigacions, principalment en animals, mostren que el cervell s'enriqueix en exposar-se a nous estímuls, augmentant així les connexions sinàptiques entre les neurones. Nous colors, olors, sabors i les mateixes interaccions socials amb altres individus potenciarien la neuroplasticitat del nostre cervell i milloraríen la nostra reserva cognitiva. José Manuel Motló, de la Societat Espanyola de Neurociència, explica que "al contrari del que es pensava durant molt de temps, el nostre cervell va canviant al llarg de la nostra vida (neuropasticitat)".

Les neurones creen noves connexions, inclús poden aparèixer noves neurones, però per això és fonamental entrenar i estimular el cervell. Moltó detalla tres elements clau per a fer-ho: "enfrontar el nostre cervell a la novetat, la varietat i el desafiament. Viatjar compleix amb els tres". Tot i que no hi ha molts estudis científics en humans, sí que hi ha suficients proves que mostren que són diverses les regions del cervell "afectades" per activitats i accions pròpies de viatjar. Sortir de la oficina i situar-te en un entorn nou, com la platja, t'obliga a crear un "GPS cerebral diferent", indica Alberto Ferrús, neurocientífic del Instituto Cajal del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

El que és interessant, detalla Ferrús, és que "el nombre de sinapsis en qualsevol part del cervell oscil·len, poden pujar o baixar". Però també hi ha efectes negatius. L'alteració més important en el nostre cervell es produeix per culpa del jet lag, que trastoca el nostre rellotge biològic que controla els processos fisiològics en el nostre cos en cicles de 24 hores. Desplaçar-nos en zones de fusos horaris diferents repercuteix en transtorns que afecten la gana, actitud, pressió sanguínia o nivells de corticoides en la sang, resumeix el neurocientífic.

Investigadors de la Universitat de Bristol van publicar fa uns anys un estudi a la revista Nature Neuroscience en què mostraven que la tripulació de cabina en vols transoceànics presentava problemes de memòria, alteracions cognitives i els lòbuls temporals del cervell contrets per un augment en la concentració de cortisol (hormona que s'allibera en situacions d'estrés). En humans, diu Ferrús, el millor per acostumar-se al canvi horari és adaptar-se ràpidament als horaris locals, a les pautes d'ingesta d'aliments. Així, són més els pros que els contres.