Festa Major al Festival de Cap Roig

Els Catarres hi porten la seva gira de comiat

10.08.2016 | 07:10
Els Catarres van aconseguir convertir Cap Roig en una autèntica festa.

El grup d'Aiguafreda va portar dilluns a l'escenari de Cap Roig la seva gira de comiat dels escenaris abans de prendre's unes vacances de durada indefinida. La formació va aconseguir aixecar el públic des del primer moment i, al llarg d'una hora i mitja, van
convertir l'auditori de Cap Roig, normalment assegut, en una autèntica festa major.

Convertits en els últims anys -superada la febrada de Jennifer, que els va llançar a la fama- en un grup indispensable de qualsevol festa major amb ànim d'assegurar-se el tret-, Els Catarres tenien dilluns una revàlida: debutar en un escenari de primera com és el dels jardins de Cap Roig. Encara no quinze dies enrere eren, per exemple, a la festa de Salt. I tocava afrontar el repte d'actuar en un auditori amb la gent asseguda que no sempre, per molt fan que sigui, es deixa anar a la primera.
La nit va passar fugaç. Des de la primera cançó, Estels al vent, el públic es va rendir al grup d'Aiguafreda, convertint els jardins de Cap Roig en una Festa Major de poble per poc més d'una hora i mitja. Els Catarres s'han convertit en un dels grups de referència del pop en català amb una fórmula tan efectiva com intranscendent que, això sí, és capaç d'encomanar el ritme a qualsevol. Per això sobta que ara, segurament el seu moment més pletòric, hagin decidit deixar-ho de manera indefinida per obrir altres projectes en l'àmbit individual. Jennifer els va ajudar a arribar fins la Xina, tal i com van admetre obertament dilluns, però també han sabut trobar un forat en el públic més jove, adolescent i fins i tot gairebé els nens, veient el prototip d'espectador que hi havia a Cap Roig. Amb estelades i crits d'independència.
Tintín, Vull estar amb tu i ?Seguirem lluitant van mantenir la gent dreta després de l'arrencada fins que De pares a fills va asserenar una mica els ànims. Hi va haver també moments íntims, com la interpretació de Gandia, només guitarra en mà, per part d'Eric Vergés, dedicada a la seva àvia, o quan Jan Riera va fer aixecar del seu seient els seus avis, «els meus fans més fidels», per rebre una ovació de la resta dels espectadors. No hi va haver gaire més lloc per a la treva. Jennifer, allà on va començar tot, va sonar a mig concert, i la recta final va incloure un crescendo amb El setge, Invencibles i La porta del cel. La gent, com no, tenia ganes de més i als bisos van sonar com a destacades En peu de guerra i Rock'n'roll. Tot condensat en poc més d'una hora i mitja tan fugaç i trepidant com intranscendent. Una nit d'estiu. De festa major.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema