11 de agost de 2016
Ara Malikian · Violinista

«Volia ser un violinista clàssic, però no em sortia»

Ara Malikian, un «outsider» de la música clàssica que ha trencat amb tots els cànons, actuarà avui al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, on portarà la seva gira de celebració dels quinze anys que porta vivint a Espanya.

11.08.2016 | 07:48
«Volia ser un violinista clàssic, però no em sortia»

Va començar tocant en una orquestra clàssica, però s'ha convertit en un outsider de la música clàssica. Com ha estat aquesta evolució?
A poc a poc. Quan vaig arribar a Espanya no havia tocat mai en una orquestra, i vaig tenir l'oportunitat de fer-ho, a Madrid. Tocar allà va ser molt bonic; vaig aprendre moltes coses perquè vam tocar música simfònica, òpera... repertoris molt importants. Però va arribar un moment que vaig veure que havia de tenir la valentia de deixar-ho. Era molt còmode estar en un lloc com aquell, però va arribar un moment que vaig veure que havia de deixar-ho i començar a fer coses pròpies. Ho vaig fer i estic molt content del resultat.

Un dels seus objectius ha estat sempre apropar la música clàssica a tot tipus de públics. Ho està aconseguint?
De fet, inicialment aquest no era el meu objectiu, sinó que va sorgir una mica després, quan gent de gustos diferents es van acostar als meus concerts. Durant anys, fins i tot abans de venir a Espanya, sempre intentava ser com els clàssics. Jo volia ser un violinista de tall clàssic, però no em sortia. Era impossible encaixar en aquest món, i en veure que no me'n sortia vaig començar a fer la música que a mi m'agradava, a la meva manera i amb la meva personalitat. I de sobte vaig veure que la cosa funcionava. Jo sempre he pensat que no has de ser un expert en música per poder-la disfrutar, i això és el que va passar. Avui en dia ve als meus concerts tot tipus de públic i s'ho passen bé.

En els concerts d'aquesta gira fa un repàs a la història de la música, des de Bach fins a Radiohead. Hi ha algun tipus de música amb la que no s'atreveixi, o que directament no li agradi?
Sempre hi ha coses que no t'arriben, però tot és qüestió de temps. Es tracta de tenir-hi accés, tenir companys que te l'ensenyin... de moment, hi ha poques músiques que no em remoguin. Mentre estiguin ben fetes, a mi em commouen. Sempre estic obert a conèixer més músiques.

Amb un violí es pot fer qualsevol cosa?
Sí, jo crec que es pot. Se'l coneix molt en la faceta clàssica, però jo crec que és molt més que això. Està present en totes les cultures del món: Japó, Xina, Europa, passant pels països àrabs, Nord-amèrica... amb el violí es poden fer moltes coses.

Com veu la situació de la música clàssica a Espanya?
Jo crec que no tenen res a envejar a altres llocs. Normalment es pensa que en d'altres països hi ha més tradició, però aquí hi ha molta passió per la música en general, molta afició. Potser amb els instruments de corda hi ha menys tradició, però això es compensa amb la passió que hi ha per la música.

Té una connexió especial amb els nens. La paternitat li ha canviat la manera de viure la música?
La paternitat et canvia la vida, òbviament, però jo ja vaig començar a fer música per a nens fa vint anys. Va ser una mica per casualitat, no sabia on em posava, i al principi va ser un desastre: no s'ho passaven bé, s'avorrien en els concerts... però va ser un punt d'inflexió per a mi, perquè em vaig obligar a pensar com fer-ho perquè els nens no s'avorrissin amb la música, i la veritat és que va ser un aprenentatge molt gran. Vaig començar a fer concerts per a nens però la veritat és que avui tot ha canviat, ara faig els mateixos concerts per a nens que per a la gent gran. Ara no faig diferències entre uns i altres.

Quin concert poden esperar els espectadors de Sant Feliu?
El concert que oferirem és un viatge musical on veurem músiques de moltes cultures, països, moltes èpoques, estils... i alguns temes propis, també. Serà un concert llarg, on s'escoltaran músiques de totes èpoques i estils.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema