12 de agost de 2016

La teràpia de Melendi arrasa a Cap Roig

El cantant va presentar dimecres el seu nou treball, «Directo a septiembre»

12.08.2016 | 07:22
Melendi va aconseguir posar-se el públic de Cap Roig a la butxaca.

La tardor de 2014 Melendi confessava a Risto Mejide, a «Viajando con Chester», que després d'haver tocat fons per culpa de les «substàncies tòxiques», era un home nou. Sense complexos. El renaixement del cantant asturià té el seu punt d'inflexió en aquell incident provocat per ell mateix durant un vol
que l'havia de dur a Mèxic. Melendi es va acabar reconstruint, es va tallar les rastes, es va desintoxicar i va canviar de filosfia, fruit també de la paternitat.

Apesar de tot, Melendi va continuar venent discos per milions, i essent un dels intèrprets espanyols més escoltats a Spotify. Dimecres, el seu xou de presentació del seu darrer treball, Directo a septiembre, va arrasar Cap Roig sense contemplacions. Van ser dues hores i mitja a tot drap en les quals el músic va fer un repàs als seus últims temes, també a d'altres del llarg de la seva carrera, i on, aprofitant el vent a favor, va poder fer teràpia del seu canvi personal amb un continuat i fluid diàleg amb el públic.
Melendi no va parar de cantar ni de ballar, però tampoc de xerrar. Vestit amb una camisa blanca, uns pantalons blaus i unes esportives vermelles, amb el cabell curt, ben poc queda de la seva versió més canalla. Només el record del retrobament del seu nou jo exemplificat en cançons com Saraluna, i la contínua presència d'aquest ressorgir en tots els seus comentaris.
Potser en algú altre això podria haver estat contraproduent, però Melendi va saber posar-se la gent a la butxaca només sortir a l'escenari per la seva proximitat. Li van llançar un mocador i un barret i no va dubtar a posar-s'ho, va donar tantes mans com va poder a les fans de primera fila que li ho van demanar i va mostrar una imatge tan allunyada a la d'una estrella del rock que encara va fer més pròxim i intens el recital.
Ramón Melendi, tal i com ell mateix es va presentar, és l'ànima i l'epicentre del xou, que arrenca amb una veu en off seva on ja reflexiona sobre com un s'ha de prendre la vida i gaudir del moment. El primer tema que va sonar va ser Tu de Elvis, yo de Marilyn, i a partir d'aquí van anar caient De pequeño fue el coco i Septiembre. El públic no es reprimia, la banda sonava de meravella i la nova versió de Melendi convencia. Cançons com MareaLágrimas desordenadas van acabar de dur el deliri als jardins de Cap Roig, amanides amb la particular teràpia de vida del músic asturià.
Aquest nou Melendi, sense renegar del seu passat, viu el present. La vena rumbera li va sortir amb cançons com Desde mi ventana i Echarte a suertes, i la seva nova filosofia queda clara a La religión de los idiotasUn alumno más, que obria els bisos passades les dues hores de concert i que van acabar-lo d'allargar gairebé mitja hora més, fins que De repente desperté va posar el punt i final a una de les nits més intenses i càlides d'aquesta edició del Festival.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema