La famosa puntualitat britànica es va complir i a les deu del vespre començava dimecres a Cap Roig el concert d'una de les bandes de rock més veteranes, reconegudes i reconeixibles del món. Els Status Quo van sortir a l'escenari deixant clar des de la primera nota que després de prop de cinquanta anys de carrera no han perdut l'energia ni les ganes de passar-ho bé i de fer-ho passar als altres.

La veterania de Francis Rossi (67 anys i fundador del grup) al capdavant dels Status Quo es va notar i va mostrar que saben fer bé la seva feina, amb música ben interpretada, molt de ritme però ben dosificat i temes ben escollits per fer passar una bona estona al públic. A Rossi l'acompanyaven Andy Bown, teclat, guitarra i harmònica i John Edwards al baix, ambdós veterans de la formació, Leon Cave a la bateria i el jove Richie Malone substituint Rick Parfitt, que ha hagut d'abandonar la gira per problemes de salut. Malgrat que potser no es mouen com abans i la veu no és la mateixa, els Status Quo tenen un bon directe i saben donar al públic el que espera d'ells.

Sweet Caroline va obrir un concert en què van sonar temes que ja són més que cançons, són part de la història de la música i part segurament de la trajectòria vital de moltes de les persones que omplien Cap Roig i que les van corejar, aplaudir i ballar durant les gairebé dues hores que els músics van ser a l'escenari.

A Sweet Caroline la van seguir The Wanderer i Paper plane, després de la qual Rossi va fer l'única aturada per parlar del concert. Va preguntar al públic si entenien l'anglès i en sentir el cor de «yes» va dir : «No sereu tots anglesos?, merda!». Després de fer alguna broma amb el tema de l'edat va presentar el nou guitarra i van tornar a anar per feina, és a dir, a fer música, i ja no van parar fins al final.

Un medley de diverses peces -The Oriental, Creeping up on you i un Gerdundula amb els cinc membres del grup al davant de l'escenari tocant plegats van sonar abans d'arribar a l'intensa recta final.

Aquesta va començar amb In the army now, una de les més corejades, seguida per un solo molt enèrgic del bateria mentre els membres de la banda sortien de l'escenari, on van tornar per enllaçar Roll over lay down i Down Down. Les dues últimes cançons van ser la que potser és la peça que identifica més els Status Quo, Whatever you want, i Rocking all over the world.

Els crits i aplaudiments d'un públic totalment entregat els van fer tornar per fer un bis i acabar amb Bye bye Johnny per dir adéu a Cap Roig abans de seguir gira per Espanya, on faran alguns dels seus últims concerts de format elèctric abans de passar al format acústic, tal com han anunciat.