Té la calma i l'afabilitat japoneses, un espanyol més que acceptable i un sentit de l'humor àcid. Shigeyoshi Koyama fa més de quaranta anys que pinta els paisatges de Cadaqués amb una mirada pròpia, oriental, on les ombres i els grisos accentuen les siluetes de les muntanyes i el mar.
Koyama va arribar a Cadaqués per casualitat l'octubre de 1970, ara farà 46 anys. Aquell jove pintor japonès s'havia sentit atret, com tants altres, per París, però quan hi va arribar va quedar decebut. La "ciutat de la llum" li va semblar més aviat decadent i per això va dirigir-se cap al sud, cap a Espanya. "Només creuar la frontera, l'olor ja era diferent. L'ambient, l'aire que es respira... em va sorprendre", explica Koyama, que avui té 76 anys. La seva primera parada va ser Vilajuïga, on va passar l'estiu del 70, fins que un dia de tardor va fer autoestop i va anar a parar, de casualitat, a Cadaqués. "No en sabia res, ni tan sols sabia que Dalí hi vivia. Però em va semblar un deliri de bellesa i vaig decidir quedar-me", recorda. En aquell moment, el jove pintor buscava pobles i paisatges on inspirar-se, i va veure que a Cadaqués no li faltaria material.
I fins avui. Malgrat que ha residit temporalment a altres indrets, com París o Barcelona, Cadaqués s'ha convertit en la seva base d'operacions. Hi té casa seva i el seu taller, i malgrat que ara hi fa poca vida social -"com més gran em faig, més em costa adaptar-me als horaris d'aquí, de sopar tan tard", confessa- continua sortint a pescar molt sovint. De fet, acaba de publicar un llibre amb els quadres que ha pintat en els darrers dos anys, on abunden les roques de la platja i els indrets on va a buscar sards.
Un any després d'haver arribat, el 1971, la galeria Kabutoya de Tòquio li va oferir la possibilitat d'exposar els paisatges de Cadaqués, i hi va continuar exposant durant els vint anys següents. A Cadaqués, un dels primers llocs on va exposar va ser el restaurant Barocco. Allà, Dalí va veure els seus quadres penjats amb xinxetes a la paret i el va cridar per felicitar-lo. "Crec que el va atreure el meu estil oriental. En aquell moment feia servir molt la tinta xina i el pinzell fi, i els meus paisatges eren gairebé dibuixos", recorda.
L'any 1977 va signar un contracte amb la Galeria Cadaqués de Lanfranco Bombelli, i a partir d'aquí va exposar amb ells durant dues dècades. Des de 1998, les seves obres es poden trobar a la galeria Patrick Domken de Cadaqués.
Segons recorda, al principi se sentia atret, sobretot, pels paisatges típics de cases blanes, amb façanes blanques i esglésies. Ara, en canvi, prefereix pintar roques i muntanyes, que li recorden molt més a les formes orientals. I malgrat que l'edat el fa pintar menys -entre els mesos de juliol i octubre no treballa, ja que la calor i la massiva arribada de turistes l'atabala-, està molt preocupat per deixar un bon llegat pictòric. "A partir dels 75 anys saps que encares l'última etapa de la vida, i és molt important deixar una bona obra", explica. En aquests moments, la majoria de les seves obres són olis sobre tela, però en aproximadament un 30% utilitza una tècnica especial amb papers arrugats que porta directament des de Japó. "Allà no es coneix Cadaqués, perquè és un poble molt petit, però a Dalí sí que el coneix tothom", explica.
Koyama té molt clar que prefereix Cadaqués a l'hivern que a l'etiu, quan s'omple de turistes, música i sorolls. Ell no s'ha prodigat mai gaire per festes ni saraus, i enyora la tranquil·litat que hi havia al poble quan va arribar. Tot i això, continua essent el seu indret preferit per pintar. A vegades viatja al sud de França, a París o a Itàlia, però no es cansa mai de pintar Cadaqués.
