Divendres a la nit, el senyor dels cabells esbullats i la senyora del collaret de perles volien participar en una de les propostes musicals que les comarques gironines ofereixen. Com que tenen molts diners i, sobretot, molt de temps, van trobar escaient d'assistir al Festival de Torroella, atès que hi tocava la simfònica del Vallès amb un pianista jove de cognom ?estrany, la qual cosa garanteix l'èxit de la velada.

Quan l'orquestra va començar a tocar la primera peça, l'obertura de Le nozze di Figaro, el senyor dels cabells esbullats i la senyora del collaret de perles no van tardar a consultar el programa. Els va semblar estrany que no hi hagués el pianista. "Ja ens han estafat una altra vegada!", va murmurar una de les dues veus. L'empipament es traduí en la recerca d'una possible explicació, i mentre llegien el programa per trobar-la no van apreciar que la corda amagava l'execució del vent fusta.

Tanmateix, el seu estat d'ànim va canviar després de l'obertura, perquè el pianista va aparèixer per interpretar el vintè concert per a piano de Mozart. Per tal de mostrar la seva gratitud, el senyor dels cabells esbullats i la senyora del collaret de perles van aplaudir molt fortament quan va acabar el primer moviment, enmig de diverses peticions de silenci. El segon moviment també va ser la causa d'una altra alegria -ara materialitzada en forma d'un somriure curt i esbiaixat-, perquè la melodia els recordava un anunci de lubricant sexual. És clar, era Mozart, serveix per això, com Ravel.

El concert anava d'allò més bé i per acabar-ho d'amanir, a la mitja part els van oferir una copa de cava. El senyor dels cabells esbullats i la senyora del collaret de perles van convenir que aquesta era una de les raons per les quals els agradava els concerts de música clàssica. Que n'era, de considerada, l'organització del festival! El millor remei per encarar els quaranta minuts del cinquè concert de Beethoven de la segona part era, de ben segur, el fet de tenir el cervell remullat amb alcohol. I va fer efecte, perquè la parella va caure en un son tan profund que ni els canvis constants i injustificats de tempo que feia el pianista van ser capaços de despertar-los.

El senyor dels cabells esbullats i la senyora del collaret de perles volien participar en una de les propostes musicals que les comarques gironines ofereixen i ho van aconseguir. Ara, però, tocava descansar. L'endemà era l'hora de la pintura d'avantguarda.