Vostè és de bon menjar?
Sí. M'encanta menjar, m'encanta cuinar i reunir molta gent al voltant d'una taula. A més, penso que els músics, per la nostra feina, coneixem cuines de molts llocs diferents. Em sembla una idea total, gastronomia i música estan units pels sentits. Em moro de ganes de ser allà per degustar els plats d'en Jordi Jacas. La seva cuina té molt a veure amb mi en el sentit que ell tira de la tradició i també s'atreveix amb l'avantguarda. Estem molt a prop.
En el concert repassarà els seus 30 anys de trajectòria. La copla gaudeix de bona salut?
Sí. És un tresor de la música espanyola i hi ha uns clàssics que duraran sempre. I més perquè la gent s'està traient de sobre qualsevol tipus de prejudici i artistes que no es dedicaven a aquest tipus de repertori l'han inclòs, des de Concha Buika fins a Placido Domingo... És un repertori molt ric i que dels clàssics se'n poden fer moltes versions que s'adaptin a la teva personalitat.
A més, vostè l'ha combinat amb pràcticament tots els estils: flamenc, jazz, blues...
Sí, i al Gastromusical faré un repàs de les principals cançons que he cantat en els darrers 30 anys acompanyada per la guitarra del meu fill Raúl. Em fa il·lusió tocar amb ell perquè coneix el meu repertori com ningú. Anirem del flamenc al bolero, al tango, a les sevillanes.. hi haurà lloc per als somriures i també per les llàgrimes.
Fa poc li han donat el Premi Nacional de Músiques Actuals. Fa il·lusió o mal assumpte, quan arriben aquests reconeixements?
Em va fer una il·lusió total, perquè s'està premiant la creació i la llibertat. Em sento molt orgullosa que després de gairebé 32 anys m'hagin donat el Premi de Músiques Actuals. Això vol dir que estàs activa, tens una trajectòria però també molts esglaons per pujar i curiositat per les novetats.
Es defineix com a tímida. La peineta i les ulleres de sol l'han ajudat a sobreviure al llarg d'aquestes tres dècades?
Sí, i tant. Soc tímida, però tinc un sentiment per la música i el teatre que m'han permès fer un personatge, que en realitat soc jo mateixa, sense cap tipus de màrqueting, que a sobre de l'escenari treu parts de mi que no tenen res a veure amb la meva vida diària.
Diu que no preveu asseure's a descansar. Quins plans té?
Moltes coses. Ara estic pensant a fer una exposició amb tots els meus vestits i peinetas, continuo fent quinzenalment un programa de ràdio, i vaig pensant a fer el disc nou. Al setembre me'n vaig a Amèrica del Sud i gràcies a Déu aquest estiu tinc molta feina per davant.
Es declara admiradora de Sílvia Pérez Cruz.
Per suposat. La Sílvia és el grandíssim descobriment dels últims anys. No hi ha persona que més m'emocioni cantant, i personalment és una tia per menjar-se-la, maca, humil, grandiosa. És una deessa mediterrània. I també m'agrada molt la noia que inaugurarà el Gatromusical, la Maria Arnal, que tocarà amb Marcel Bagés. La vaig conèixer perquè la vaig programar en el meu programa de ràdio i m'encanta el que fa.
Per tant, la música espanyola té futur?
Sí, totalment. Hi ha molta creació, moltíssims joves músics preparats que han estudiat i que estan fent-ho molt bé.
La situació de la indústria, però, hi ajuda?
Està molt complicada, però la creació està molt en boga. Aquest món sempre ha estat difícil, fins i tot gent que porta tants anys com jo hem de seguir pagant-nos els discos. És complicat, sobretot per la gent que comença, però quan un té veritable fe i hi ha talent, pot superar qualsevol dificultat.
