Inici explosiu del Festival de Jazz de l'Estartit... a ritme de blues. King Solomon va ser l'encarregat d'obrir la quarta edició del que ja s'ha convertit en el festival de jazz de referència de la Costa Brava, i que portarà a l'escenari de l'Estartit noms destacats de l'escena internacional com Madeleine Pryroux, Kandance Springs, MAP (Mezquida, Aurignac, Prats), Ray Gelato, Carlos Sarduy i el Carles Benavent Trio (amb Jorge Pardo i Raunald Colom), en una barreja d'estils ja habitual en la línia del festival, però cosits tots ells pel patró de la qualitat i la coherència.

A l'Estartit, Solomon Hicks va fer el seu debut als escenaris catalans amb una potent exhibició de talent. Un talent innat que el va portar a debutar amb tot just 13 anys a Harlem, amb la Cotton Club All-Stars Band, amb qui enregistraria el seu primer disc l'any següent. A partir d'aquell moment ha seguit una carrera brillant, amb actuacions al mític Blue Note Jazz Club, autèntica catedral del jazz, i col·laboracions amb Tony Bennett i la B.B. King Blues Band, entre moltes altres. L'any 2015 va publicar el seu segon disc (el primer en solitari) i amb tot just 22 anys ja és una de les grans promeses de la música negra. Tot un luxe, doncs, a l'escenari estartidenc.

Considerat l'hereu dels mítics Wes Montgomey i B.B. King, Solomon es presentava a l'Estartit amb la clara voluntat de fer passar una bona estona al públic. Decidit a empatitzar amb els seguidors des del primer moment, amb el seu tarannà alegre i divertit, Solomon va portar el concert a aquella permeable frontera que situa el blues a prop d'altres estils com el jazz o el rock and roll primigeni.

Ray Charles o Chuck Berry hi van tenir cabuda i fins i tot una bluesera i estilitzada versió del Hound Dog d'Elvis Presley (que demostra que quan el rock va obrir els ulls el blues era allà), així com temes d'altres dels seus herois musicals, interpretats de manera elegant i precisa i requerint en tot moment la col·laboració del públic.

A l'escenari acompanyava King Solomon una banda feta a la seva justa mida i d'un nivell extraordinari. Allà hi teníem Kirk Yano al baix, conegut productor que ha rebut alguns premis Grammy, i que ha treballat amb gent com Mariah Carey, Savoy Brown o Miles Davis; Norman Paul Edwards Jr. que ha posat la seva bateria a disposició de George Benson, Stevie Wonder o John Scofield; i William Gorman, que amb el seu orgue Hammond va ser el contrapunt de molts dels temes que marcava Solomon Hicks a la guitarra.

I el final de festa, apoteòsic, amb Solomon convidant el públic a ballar al davant l'escenari, per a baixar tot seguit i acompanyar la gent amb un llarg solo de virtuosisme i passió. Un gran regust de boca.