Explica la llegenda que un home anomenat Hiranyakashyap va resar a Vishnu perquè ningú pogués matar-lo «ni amb un pal, ni amb un ganivet, ni amb una arma; ni de dia ni de nit; ni a l'interior, ni a l'aire lliure». El desig li va ser concedit i, amb el temps, l'home va començar a sentir-se superior als seus iguals, i va esdevenir un rei malvat i cruel, que castigava tothom que no volia adorar-lo.

El rei va tenir un fill i una filla, Prahlad i Holika. A l'escola, Prahlad adorava Vishnu i es negava a seguir els ensenyaments que presentaven el seu pare com el déu vertader. Per castigar-lo, Hiranyakashyap va ordenar a Holika que es calés foc amb Prahlad a la falda, ja que la noia tenia un do i no es cremava amb el foc. Però la gràcia de Vishnu va protegir el noi, i Holika va ser qui es va cremar mentre que Prahlad va sortir-ne il·lès. El seu do només funcionava si es cremava ella sola.

En veure el resultat, el pare va treure un ganivet i va amenaçar el seu fill. «A veure com et protegeix el teu déu ara», va cridar. En aquell moment, Vishnu va aparèixer en forma semihumana, i amb les urpes del seu mig cos de lleó, va acabar amb la vida de Hiranyakashyap. Era al capvespre, ni de nit ni de dia, i l'home es trobava al llindar d'una porta, ni a l'interior, ni a l'aire lliure. A partir d'aquell dia i per celebrar la mort del tirà, la gent sortia cada any al carrer i llançava pigments de colors.

Explica la història Kuldeep Singh, del temple sikh d'Olot. No parla català, així que l'explica en panjabi, i ens la tradueix el seu ajudant, Gursewak Singh. La llegenda de Prahlad i Holika és una de les cinc històries que expliquen l'origen del Holi, una tradició hindú que s'ha popularitzat en els últims anys, travessant fronteres fins a arribar a Europa.

El seu significat religiós és la victòria del bé sobre el mal, personalitzada en la figura de Prahlad, qui es manté ferm amb la seva fe amb Vishnu. A l'Índia es duen a terme nombrosos actes i rituals d'acord amb la tradició. Actualment, però, les celebracions Holi han adoptat un significat molt més lúdic i s'han estès a la població no hindú, sobretot la pràctica de llançar pigments de colors. Aquest fet té molt a veure amb l'esperit del Holi original, de convidar tothom a participar-hi i gaudir de la celebració.

En Gursewak no és hindú, sinó sikh. Els sikhs celebren el Hola Mohalla en dates molt properes al Holi hundú. Tot i això, Gursewak explica que, quan vivia a l'Índia ell també participava de la celebració hindú: «És una festa del país en què participem tots, un dia on tenim temps de reunir-nos amb la família i mengem dolços». Algunes persones assídues al temple sikh l'Olot solen assistir també a les celebracions Holi que es fan prop de la zona. «No hi ha cap problema que se celebri holi per diversió, és una manera que es conegui aquesta tradició», afegeix.

A les terres gironines, la celebració de la festa dels colors s'ha popularitzat com a forma d'oci, i se celebra als pobles, o en sales nocturnes. Així, aquesta festivitat hindú es consolida un any més com una celebració oberta a tothom i que, a més de diversió, ofereix la possibilitat d'apropar-nos i descobrir altres cultures.