La Ciutadella de Roses va ser objecte ahir a la nit d'un nou bombardeig, però en aquesta ocasió no va ser cap atac hostil, el que s'hi va produir, sinó una descàrrega de ritme musical enèrgic i vibrant desencadenada per Tom Jones i la banda que l'acompanyava. En un recinte absolutament ple, el «Tigre de Gal·les» va protagonitzar el concert estrella de l'edició d'aquest any del festival Sons del Món, una actuació amb la qual el certamen, segons els seus responsables, « vol mostrar la seva aposta cap a la internacionalització i cap a l'evolució del festival».
No podien haver elegit millor artista per a aquesta aposta, perquè Tom Jones és un dels intèrprets més populars del panorama actual, i malgrat la seva veterania té una enorme capacitat per connectar amb el públic, com es va poder comprovar ahir a la nit, una vegada més, a la Ciutadella. La seva capacitat per reinventar-se, el seu sentit de l'humor i el seu enorme carisma sobre l'escenari converteixen Tom Jones en un fenomen pràcticament irrepetible.
El recital d'ahir a Sons del Món va ser un emocionant exercici de nostàlgia que va començar amb Burning hell i que va continuar amb alguns dels temes més populars de la llarguíssima carrera del músic gal·lès, que va interpretar cançons amb més de quaranta anys d'existència, com Delilah o It's not inusual, i d'altres de molt més recents, com Sex Bomb o Kiss.
Simpàtic i proper com de costum, amb un estat de forma envejable als seus 77 anys i una veu raonablement potent i tan ben modulada com sempre, Tom Jones va saber combinar moments rítmics amb d'altres de més melòdics, en un delicat equilibri que va fer sonar a la Ciutadella peces tan memorables com Mama told me not to come, A soul of a man, Green, green grass of home, What's new pussycat?... i d'altres, en un espectacle de moltíssim nivell.
